La publicació, aquest dilluns per part del Departament d’Estadística del Govern, de les dades sobre l’evolució, els darrers anys, dels preus de l’habitatge de lloguer dins l’Enquesta de Pressupostos Familiars, ha tornat a evidenciar que som davant d’un tema sensible, que segueix d’actualitat i que preocupa a la societat andorrana.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ja va comparèixer per contextualitzar l’enquesta i explicar com pot ser que les dades sobre els preus del lloguer siguin més baixes que la percepció general dels ciutadans del país. És una enquesta feta a 920 llars i fa referència, concretament, al percentatge d’ingressos que aquestes famílies destinen a l’allotjament. És a dir, per una banda cal tenir clar, a l’hora de valorar les dades, que s’extreuen només d’una mostra representativa de la població. Però, per altra, no ens pot eximir de les nostres responsabilitats polítiques a l’hora d’actuar per frenar l’augment general dels preus i l’escassetat d’oferta.
I més, tenint en compte que ens trobem a les portes d’una nova temporada d’esquí, que comportarà l’arribada de molts treballadors temporers. Necessitaran un lloc on viure els pròxims mesos, i necessitaran poder pagar-lo. Cal seguir treballant, dins la Taula d’Habitatge (ens de recent creació on hi participen, a més del Govern, els comuns, el Raonador del Ciutadà, així com membres d’entitats privades i públiques relacionades amb el sector), per desenvolupar l’Institut de l’Habitatge, un dels compromisos electorals de Demòcrates i del Govern de coalició. S’encarregarà de desenvolupar dades fiables sobre la situació actual del país relacionada amb el nombre d’immobles residencials disponibles, i també d’aportar dades mitjanes dels preus, per tenir un índex de referència de les diverses zones d’Andorra. Tenim constància que ja s’hi està treballant, de manera conjunta amb el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA).
De totes maneres, no ens hem de quedar aquí. Tancar un acord amb Andorran Banking per posar al mercat de lloguer els pisos buits dels quals disposen, controlar els pisos turístics perquè compleixin amb la legislació vigent i promoure, juntament amb els comuns, incentius fiscals i urbanístics per facilitar que els propietaris d’immobles els posin al mercat de lloguer, són accions igual de necessàries i que treballem des de Demòcrates. Paral·lelament amb desenvolupar, cara el 2020, la Llei de mesures urgents relatives a l’arrendament dels habitatges que es va aprovar la passada legislatura i que impedeix, entre altres accions, pujar els lloguers més enllà de l’IPC durant aquest any.
Retornant a la idea inicial, la publicació d’aquestes dades d’Estadística i l’impacte que ha generat entre la població ens recorda que l’habitatge, i sobretot el lloguer, és un tema candent al qual cal seguir posant-hi esforços. S’ha frenat però no s’ha eradicat. I aquests esforços han de venir per part de les administracions, però no tindran el mateix efecte si no s’hi implica tota la societat. Constructors, propietaris i llogaters tenen també molt a dir i són part involucrada.
Solucionar aquesta situació beneficia a tota l’economia del país: si el ciutadà paga menys per al seu habitatge podrà destinar més part dels seus ingressos a altres despeses, per exemple d’oci i de benestar.
