Per aquestes pàgines, va aparèixer fa uns dies una imatge estranya, la d’un contenidor, que en deien càpsula, amb un dissenyador assegut a l’interior, amb totes les seves pertinences. Era a casa seva, vivia allí per 29 euros mensuals i 10 de connexió a internet. L’article també facilitava l’article la mida de la càpsula: 2,4×0,7m, 1,68 metres quadrats.
Són dimensions amb què podem fàcilment imaginar-nos l’escala de l’espai disponible. El dissenyador hi vivia a gust, tot esperant l’impàs d’haver de trobar una feina. Continuava treballant en les seves imatges, feia vida al carrer i es relacionava amb els seus veïns. Un trànsit, pensava, d’acord amb el que explicava l’article. Ni un país associat a un creixement inaudit com és la Xina ha pogut escapar de la pressió sobre el territori i necessitat prioritària, la casa de cadascú.
Allí també ha arribat l’estrany mercat de l’habitatge, amb els seus preus alts i l’oferta insuficient. En el món occidental s’ha fet molta difusió de la transformació radical de les seves ciutats, de l’enderrocament de centres històrics o cases antigues, i l’ocupació de noves construccions, gratacels, torres o les avorridíssimes cases-bloc que es veuen a les fotos. Tot això de sobte i ràpid, però per aquestes contrades de l’occident, tampoc no hi ha hagut gaire pietat cap a les antiguitats urbanes. I tampoc cap a uns habitatges que s’han anat encongint pel cost del sòl. L’espai també està esdevenint un luxe i una aspiració, i no una demanda. Amb el creixement asiàtic, la Xina ara, el Japó fa unes dècades, una de les diferències ha estat la velocitat. Aquí el procés ha estat més lent, però la transformació de la ciutat és continua, les referències del passat en el carrer es van difuminant fins desaparèixer i sorgeix una nova uniformitat. Davant de les condicions de vida, poc importa el paisatge (podríem pensar), però és que en forma una part substancial i transcendental. S’ha de desitjar molt sort al jove dissenyador –i al veïnat– que viu a la càpsula, i molta clarividència a qui hagi de prendre decisions en nom de tothom perquè el trànsit d’aquestes fórmules sigui realment fugaç.
redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
