Hom no existeix si no té uns papers que acreditin que és qui diu que és. Tenir papers és molt més important del que podria semblar. No és suficient amb existir, cal que algú certifiqui que existim. Les persones naixem i creixem amb referents que ens permeten identificar-nos amb la terra, les persones, la llengua, els costums…
Així ens arrelem i sentim com a pròpies totes aquestes circumstàncies que envolten la nostra vida. Podem dir: jo sóc d’aquí o d’allà; jo parlo això o allò; jo em sento d’una manera o una altra. Tots necessitem pertànyer a una comunitat determinada, condició necessària per al nostre creixement personal i la nostra salut psicològica.
Els temps que estem vivint es caracteritzen, entre altres coses, per la mobilitat de les persones, per la possibilitat d’anar cap aquí o cap allà. Si arribo a un lloc, m’agrada i vull quedar-me a viure-hi, necessito un permís de les autoritats d’aquell lloc. Un paper que digui que m’hi puc quedar, a més de la mena de llibreteta que jo porti dient qui sóc. Si he passat anys en el nou lloc i m’he trobat bé, he treballat, he desenvolupat activitats de qualsevol tipus, he començat a tenir estimació per aquell lloc, puc canviar la llibreteta que portava quan vaig arribar i demanar que em donin una del lloc on ara estic. Segons el lloc me la donaran o no, perquè a cada país et diuen quan de temps has de passar abans de tenir la llibreteta. Malgrat que ja hauries pogut omplir moltes pàgines de la llibreteta amb moltes coses que has anat vivint, no la tindràs si no ha passat el temps considerat necessari. A Andorra els anys que es necessiten perquè et puguin donar el passaport ha anat variant. Es va establir la data de l’u de gener de 1960. Després les autoritats van dir que caldria que passessin 25 anys des que arribaves fins que et donaven la llibreteta. Més tard que amb vint ja n’hi hauria prou. Ara sembla que podria ser menys. Jo crec que deu anys de vida en un lloc són suficients perquè t’estimis la ter- ra que trepitges i tot allò que aquesta terra té i et dóna de material i immaterial.
Historiador. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
