Les eleccions de mig terme als EUA molt probablement resultin en la presa de control de la Cambra de Representants i del Senat per part del Partit Republicà. Les conseqüències immediates que preveig són les següents:
1. Un augment de la retòrica anti-Xina. El líder de la minoria al Congrés, el republicà Kevin McCarthy, ha promès rellançar una nova prova sobre l’origen de la Covid-2, la qual cosa, sens dubte, contribuirà a generar tensió en les relacions amb Pequín. També hi ha informacions que el Congrés iniciarà contactes amb empresaris i grans inversors per consultar com i per què estan fent negocis amb el principal rival del país. Una mena de «cacera de bruixes» com les dels anys 60. I això que venim d’uns mesos en què Biden s’ha esforçat per demostrar que NO és suau amb la Xina. En resum, preveig un enfortiment del consens actual demòcrata-republicà sobre l’amenaça que la Xina representa. Fins i tot, cal preveure que una futura presidència republicana considerarà una posició més atrevida en relació amb Taiwan. Preveig també més mesures de controls de capital i exportació de béns i serveis americans cap a la Xina. Tota aquesta gesticulació accentuarà la mala relació entre els dos països, resultant en un aïllament encara més gran de Pequín i dificultant les seves possibilitats d’assolir els seus objectius econòmics fixats. Certament, el mercat d’Equity xinès ha experimentat un petit rebot del 6% durant l’última setmana pels rumors no verificats d’un canvi imminent a la política de la Covid-19 a la Xina. La veritat és que, les nostres fonts locals ens informen que, durant tot l’octubre, les restriccions anticòvid no han fet més que endurir-se després dels continus brots a la majoria de ciutats. Com a alumnes rellevants a la Xina (portem una dècada exposats i monitoritzant tot el que passa allí), hem après que els rumors, fins i tot les promeses oficials, poden continuar sent rumors i promeses durant molt de temps. Un senyal concret que efectivament el govern s’estaria preparant per a una reobertura seria el reinici de la campanya de vacunació; però aquesta campanya està estancada des del juny. Així que, no esperem res de nou en aquest front, i és més probable que augmentin les pertorbacions sobre el creixement.
2. Sobre la Fed. No espero que el resultat electoral provoqui un canvi a la retòrica de la Fed, ni indirectament a la resta de bancs centrals. Això significa que ens mantindrem en la tònica dels darrers mesos, amb la Fed i el BCE pujant a ritme de 75 punts bàsics durant algunes reunions més (potser 50pb en el cas de la Fed), i amb els governadors Powell i Lagarde encara segueixen a hawkish, i assenyalant que els mercats no haurien d’avançar-se i posar en preu un pivot point. Això és el que diran. Una altra cosa molt diferent és el que veuran; i entre el que veuran, preveig un debilitament de les dades més intens del que potser vulguin reconèixer (sempre és així, i sol desembocar en allò que s’anomena Fed mistake o directament, un Trichet). La veritat és que ja veig als EUA com el crèdit bancari està moderant a una velocitat de vertigen, cosa que significa que aviat s’estarà contraient. La despesa de capital de les empreses també és feble, després que Powell hagi portat el cost de capital per sobre del retorn de capital a molts sectors. A l’eurozona, no tenim gens clar que la manufactura pugui aguantar molt si la crisi energètica s’allarga; i temem que si les coses van malament hi pugui apuntar a una acceleració en la pèrdua de llocs de treball, etc. Per què llavors Powell i Lagarde seguiran sonant hawkish? Té sentit que els formuladors de polítiques no emfatitzin els signes d’una imminent recessió. Si ho fessin, haurien de parlar d’un pivot massa aviat, resultant en la inevitable relaxació del mercat (que deixaria de fer part de la feina d’enduriment). Podria ser contraproduent, fins i tot obligar a allargar encara més el tan anhelat pivot point. En resum: sense canvis a l’horitzó i mercats encara volàtils.
