Periodista
Contra el que podria semblar en alguns casos, les garanties jurídiques de què gaudeixen els imputats i els detinguts no persegueixen garantir la seva impunitat ni el blindatge davant de la Justícia, sinó només el seu dret legítim a la defensa. No obstant això, el diferent barem que s’empra en relació a l’abast d’aquestes garanties i a la seva eventual conculcació en uns i altres processos, crea zones d’inseguretat jurídica. El cas de les escoltes ordenades pel jutge Baltasar Garzón en el cas Gürtel, entre els cervells de la trama i els seus advocats, buscava això, la veritat, però la garantia de confidencialitat en les comunicacions entre els encausats i les seves defenses va resultar tan adversa a aquest propòsit que el que va acabar menjant-se el marró, bé que en l’escenari d’una cosa molt semblant a un complot polític contra la seva persona, va ser el mateix jutge, en tant que les proves inciminatòries obtingudes de les escoltes es van rebutjar per alleujament i benefici dels imputats per gravíssims delictes de corrupció. Un altre jutge, molt recentment, ha fet servir les escoltes subreptícies amb el propòsit de descobrir qui va matar, i com, i quan, i on, a la nena Assumpta Basterra. En aquest cas, els micròfons no es van instal·lar entre un receptor telefònic i un altre, ni entre els detinguts i els seus advocats, sinó als calabossos d’una caserna de la Guàrdia Civil on els sospitosos de l’abominable crim, els pares adoptius de la criatura, es trobaven arrestats. El resultat, tres frases creuades entre ells que induirien a reforçar aquesta sospita que per a la consideració general, majoritària, té la forma d’absoluta certesa. L’ordre immediata de detenció de Rosario Porto i Alfonso Basterra dictada pel jutge just conclòs el sepeli de la víctima, suggereix, per descomptat, que aquest també tenia, en el personal i en el professional, una mica d’aquesta certesa, però l’ardit de reunir a soles i esperar dels seus propis llavis revelacions crucials sobre el cas, no només no va minvar ni conculcar, al meu parer, cap dret ni garantia dels detinguts, sinó que oferint-los amb ell l’oportunitat de manifestar la seva innocència en aquest acarament tan hàbilment induït, els va proporcionar la màxima garantia. Les garanties judicials del reu són tan importants, tan essencials en un estat de dret, que només se’ls igualen en importància les diligències tendents al just càstig del delicte. No hauria d’haver, doncs, major conflicte entre ambdues, però si n’hi ha, sigui el sentit comú i el del bé general el que dirimeixi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
