Sovint, en el món de la formació, el focus principal es posa en la qualitat del contingut, l’estructura del programa i la durada dels cursos. No obstant això, hi ha un factor fonamental que sovint passa desapercebut, però que té un impacte decisiu en l’eficàcia de l’aprenentatge: la connexió humana autèntica i el flux emocional que s’estableix entre formadors i alumnes. Aquest element, sovint subestimant, pot transformar completament l’experiència d’aprenentatge, portant-la més enllà de la simple transmissió de coneixements cap a un espai de creixement personal, motivació i transformació profunda.
La presència genuïna del formador, acompanyada d’una actitud empàtica i oberta, crea un ambient en què els alumnes se sentin segurs per expressar-se, explorar idees i qüestionar-se a si mateixos. Quan els formadors aconsegueixen estar plenament presents, sense distraccions ni prejudicis, generen un clima de confiança que convida a la participació activa i sincera. Aquesta relació humanitzada afavoreix una comunicació més espontània, on les idees flueixen amb naturalitat i els obstacles s’enfronten amb més facilitat, promovent un aprenentatge més dinàmic i memorable.
Aquest enfocament centrant-se en la relació humana té un gran poder per potenciar allò que s’anomena el “flux” en el procés educatiu. El flux, en aquest context, fa referència a l’estat d’absorció total en l’activitat d’aprendre, que es produeix quan els formadors adapten el seu ensenyament a les energies, interessos i ritmes dels alumnes. La flexibilitat, l’escolta activa i la capacitat d’ajustar el ritme de les sessions permeten que el coneixement flueixi de manera natural, sense tensions ni ruptures. Aquesta sintonia crea un espai on l’aprenentatge esdevé més orgànic, autèntic i motivador, en el qual tant els formadors com els alumnes se senten partícips d’un procés viu i significatiu.
Per potenciar aquesta connexió i facilitar-ne el flux, és fonamental incorporar eines i pràctiques que fomentin la presència i la receptivitat. Pràctiques com l’atenció plena (mindfulness) ajuden a centrar l’atenció en el moment present, permetent que tant el formador com els participants s’alliberin de distraccions i s’endinsen profundament en l’experiència. Les preguntes obertes, per la seva banda, conviden a la reflexió i al diàleg genuí, estimulant la creativitat i l’exploració conjunta. L’empatia activa—que implica escoltar amb atenció, respondre amb comprensió i mostrar interès sincer—enforteix la relació emocional i crea un ambient de seguretat on els participants se senten lliures per expressar-se sense por de ser jutjats.
Més enllà de la transmissió de continguts, els espais d’aprenentatge dissenyats amb un enfocament en la connexió emocional i el flux generen experiències més memorables i transformadores. La creació de dinàmiques participatives, activitats col·laboratives i moments de reflexió emocional contribueixen al fet que el procés sigui més que una simple lliçó: esdevé una experiència vivencial on el coneixement s’integra a la història personal de cada participant. En aquests entorns, l’espontaneïtat i la confiança són claus perquè l’aprenentatge flueixi de manera natural, promovent la motivació intrínseca i el desig de continuar aprenent.
En definitiva, el veritable poder de la formació rau en la qualitat de les relacions humanes que s’estableixen durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. La presència autèntica, l’empatia i la creació d’espais que fomentin el flux emocional són molt més que simples estratègies: són les bases per a una formació efectiva, inspiradora i enriquidora.
Per a mi, la formació més valuosa és aquella que no només transmet coneixements, sinó que també aconsegueix connectar cors i ments en un procés d’aprenentatge autèntic i profund. És en aquest tipus d’aprenentatge en què el creixement personal i professional es donen de la mà de la humanitat i la connexió emocional, creant experiències que deixen empremta i inspiren canvi real.
