El Papa Francesc I ha prologat un llibre del cardenal Bertone, l’anterior secretari d’Estat del Vaticà, sobre les seves experiències en el món de la diplomàcia, en què apunta un concepte que em sembla apassionant: «l’ètica de la solidaritat», capaç de substituir «l’ètica del poder, reduïda a un model de pensament per justificar la força». Ara que el que més transcendeix dels diplomàtics són les activitats d’espionatge o pressions econòmiques, el Papa demana «diplomàtics nous, capaços de donar a la vida internacional el sentit de comunitat, trencant la lògica de l’individualisme, de la concepció deslleial i del desig de sobresortir». També demana que mirem a «l’altre no només com a persona sinó com a poble o Estat». En un temps en què parlem de barreres que impedeixen als ciutadans d’un país entrar en un altre o de legislacions que castiguen com a delicte l’ajuda a immigrants irregulars i que donen lloc a tragèdies com les de Lampedusa, el pontífex situa el problema al seu lloc: «no n’hi ha prou amb impedir la injustícia si no es promou la justícia». Cal una nova manera de viure, una xarxa internacional de solidaritat. «No serà fent prevaler la raó d’Estat», diu Francesc I, «o l’individualisme que eliminarem els conflictes o donarem als drets de les persones la justa ubicació. El dret més important d’un poble i d’una persona no està en no ser impedit de realitzar les pròpies aspiracions, sinó de fer-les efectives». L’ètica de la solidaritat suposa una solidaritat activa, concreta, i donar mitjans a les persones i als països perquè puguin assolir el desenvolupament i fer innecessària la migració. Europa no solucionarà res posant barreres, mentre no actuï amb mitjans i amb eficàcia a l’origen dels problemes, ajudant al desenvolupament real dels països d’on venen els sense papers disposats a jugar-se la vida per una ínfima esperança. El món no solucionarà els problemes de països on la pobresa o la manca de democràcia impedeixen el desenvolupament amb suports puntuals o buides declaracions de solidaritat. Per assolir un resultat cal invertir, ho diu Bertone: «treball, paciència, compromís quotidià, sinceritat, humilitat, professionalitat. I voluntat política, educació i mitjans».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
