Potser les celebracions tradicionals com la de Sant Joan ens fan pensar com s’interpreten. ¿Actes populars, induïts, costums simbòlics? A l’Europa del segle XVIII, es va dur a la pràctica un sistema particular de governar. Amb l’intent de trencar les dependències econòmiques de la població amb els sistemes feudals, per tant amb les imposicions d’una aristocràcia que anava a la seva, i davant noves capacitats productives i altres necessitats, es va donar forma al que coneixem com a despotisme il.lustrat. L’expressió té el seu interès, perquè mostra governants altament qualificats, però que actuaven amb imposicions, d’acord amb els coneixements propis o els d’assessors experts que tenien a la vora i que intentaven aplicar allò de tot per al poble, però sense el poble.
Potser aquella fórmula, superada per desenes de mecanismes que vinculen el poble, dotant-lo de sobirania, amb el poder per la cadena de la democràcia, no ha desaparegut del tot, o potser ha revifat inesperadament. A la llum dels fets dels darrers anys, veiem que les esperances –que van durar molt poc– d’una societat més organitzada i culta, que evocava l’oci com una fórmula de gaudi de producció, no tenien gaire fonament i calia produir, però això assegurava la possessió de béns amb la col.laboració d’un sistema financer més agosarat. En els darrers tres anys hem après que això no és així, que tot són números i que cal saber restar i dividir i no sols sumar i multiplicar amb llenguatge algebraic. Les reaccions han estat, gairebé sense excepció, prou lentes per aportar unes orientacions poc imaginatives. De vegades es té la impressió que una cosa és formar part dels llocs on es prenen decisions que afecten sectors de treball, sectors socials significatius, i l’altra és disposar de l’empatia suficient per conèixer l’abast real d’aquelles decisions. És a dir, es van buscant normes i fórmules que s’apliquen per un decret que no dicta com seran les conseqüències. Atès que els anuncis de grans progressos de fa 15 anys no s’han complert, caldira més informació i anàlisi contrastada a peu de carrer.
Historiadora. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
