L’home il.lustrat és el títol d’un llibre de Ray Bradbury de 1951, on aplega un conjunt de contes que exploren la naturalesa humana i la seva moral. El marc de les narracions són els tatuatges d’un home de circ, que la gent anava a veure perquè la tinta prenia vida en forma d’il.lustracions animades que explicaven els diferents contes.
En certa mesura, un escriptor és com l’home il.lustrat de què parlava Bradbury, són il.lustrats tant per la seva saviesa com pels llibres publicats, perquè aquests als ulls dels lectors acaben sent il.lustracions que prenen vida pròpia reflectint un món per si sols.
Aquesta setmana passada va morir un dels homes il.lustrats, José Saramago, l’únic premi Nobel de Literatura (1998) en llengua portuguesa. Se’l reconeixerà sempre per obres com L’evangeli segons Jesucrist, Memorial del convent, Assaig sobre la ceguesa, Assaig sobre la lucidesa, Caín… D’entre les seves obres, la que em resulta més atractiva és L’any de la mort de Ricardo Peires, perquè està centrada en una altra de les figures més rellevants de la llengua portuguesa, Fernando Pessoa, que creava la literatura a partir de personatges sorgits d’ell mateix, com a pura proliferació creativa d’alter egos.
Entre tot, si hi ha quelcom reiterat en els articles apareguts aquests dies sobre Saramago, és la conjugació entre la seva preocupació social i l’exigència estètica. Bellesa i consciència s’han plasmat per igual en les seves obres, creades per una persona compromesa que s’ha forjat per les seves professions de novel.lista, poeta i també periodista.
Amb el meu pare comentàvem l’altre dia, com un indicador de l’estat d’ànim d’un mateix és senzillament la lectura dels llibres en les darreres setmanes. Si llegir és una mostra de salut emocional, no ho és solament perquè ens enriqueix sinó també perquè esdevé una petita dosi de catarsi que desperta emocions i fantasia. Així que, per poc que pugui ser, donin vida a alguna il.lustració, llegint Pessoa, Saramago o qualsevol altre home o dona il.lustrada que els permeti alliberar-se un xic del seu dia a dia.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
