Com a ministre, fins fa un parell de mesos, li deien Don José; ara, amb la que està caient, ell mateix ha tornat al paper de Pepe Blanco, subsecretari general i escut del PSOE. Les circumstàncies adverses posen a prova l’humor dels polítics.
Pepe Blanco està demostrant un humor i un saber estar que d’altres al Govern no tenen. Començant pel propi president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que sembla mig compungit des que va anunciar la congelació de les pensions i la retallada del sou dels funcionaris, quedant-se sense cap mena de discurs davant els seus.
Per no parlar de la vicepresidenta Elena Salgado, responsable, sobre el paper, de la conducció dels assumptes econòmics però que està desapareguda. Blanco, per contra, dóna la cara. Sempre entre síncopes portades de la seva Galícia natal, però dóna la cara.
Tracta d’explicar l’inexplicable del zapatazo als pensionistes mentre el Govern s’oblida de les Sicav (les institucions d’inversión col.lectiva) i altres enginyeries ideades per tributar a la baixa, però resisteix les preguntes incòmodes dels periodistes o les interpel.lacions enverinades dels parlamentaris de l’oposició.
És un polític a la manera antiga. Sempre dita sigui com a encomi de qui accepta el debat sense rebutjar el cos a cos. El Govern té no sé quants ministres, però sembla que en aquest moment només Blanco i Rubalcaba brillen amb llum pròpia –que Chacón romangui en un discret segon pla té sentit, per la naturalesa de la seva tasca encomanada.
La resta –descomptant Gabilondo, que no té carnet– estan, però ningú els espera, malgrat que mai el Govern va estar tan contra les cordes evidenciant la insuportable levitat política d’un equip ministerial fet a la mesura dels pressentiments i premonicions de qui el presideix.
Ja dic, en aquests moments, si salven la cara és per Pepe Blanco. Propis i estranys admeten que és l’home fort del Govern. Donada la personalitat del seu cap, jo, en el seu lloc, començaria a preocupar-me.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
