En el nostre seguiment continu en el complex món de l’energia global, primer intentem detectar aquells factors que potencialment es poden convertir en motors dels preus de l’energia i, en segon lloc, els ordenem segons siguin impulsors favorables o desfavorables pel preu. A continuació us detallo part del treball realitzat aquest mes, i que avanço conclou amb un biaix a l’alça pel preu futur del petroli, així com l’evidència que l’estratègia energètica i geopolítica de Rússia està donant lloc a un resultat desfavorable per als interessos de Moscou.
Drivers per l’energia i sentit de la seva influencia en el preu
(Factor alcista pel preu) – L’oferta de petroli pot estretir-se més que la demanda: si bé els fluxos russos de petroli s’han mantingut més resistents del que s’esperava (segons Moscou), amb vendes que s’han desplaçat d’Europa cap a l’Àsia en els últims mesos, i el petroli nord-americà substituint Rússia com a proveïdor clau a Europa, alguns dealers de petroli han observat cada cop més que l’oferta pot estretir-se més que la demanda en els propers mesos. En primer lloc, perquè el canvi del comerç de petroli rus cap als compradors asiàtics ha augmentat la dependència de Moscou en la seva pròpia flota de vaixells cisterna. El problema de Moscou, i perquè no dir-ho, del subministrament global, és que els viatges dels vaixells russos són ara molt més llargs, i hem de tenir en compte que bona part de la flota russa estava dissenyada per comerciar al mar Bàltic, Negre o Mediterrani. La flota de propietat russa no està dissenyada per enviar totes les seves exportacions de cru des dels ports occidentals als asiàtics. Això el deixa encara depenent d’alguns vaixells de propietat europea (i aquí, Moscou s’enfronta al problema de la restricció del preu màxim per al transport de petroli rus per sobre dels 60 dòlars/barril. Tot el que passi d’aquest preu, no podrà ser transportat per un vaixell europeu ni americà). Tot això pot significar que circuli menys petroli pel món (donat que Rússia no voldrà vendre per sota del preu del mercat). Després hi ha l’aspecte que els productors internacionals poden retirar producció, com a resposta a les condicions creditícies més restrictives, que dificulten la viabilitat financera d’alguns dels seus projectes en marxa i que necessiten de finançament continu, afegint risc a l’alça als preus.
(Factor neutral/alcista pel preu) – El petroli nord-americà està substituint Rússia com a proveïdor clau d’Europa: les exportacions nord-americanes a Europa van assolir un rècord de 2,1 milions de bpd (barrils per dia) aquest mes. L’augment de les vendes de petroli dels EUA s’ha produït en part a causa de l’ampliació entre el petroli WTI nord-americà i el Brent europeu, fins a 7 dòlars (WTI més barat), així com la demanda més feble de petroli per part de les refineries nord-americanes. El Brent es va fer més car en relació amb el WTI a causa de la disminució de la disponibilitat de petroli rus i les complicacions al camp de Johan Sverdrup de Noruega. Això ha provocat que els VLCC (vaixells que transporten petroli dels EUA) destinats a Europa hagin assolit un màxim històric. Lluny de pensar el que molts pensen sobre que l’únic beneficiat de tot això son els EUA, faríem molt bé de preguntar-nos que hagués passat a Europa, i Andorra, si el petroli nord-americà no hagués substituït el petroli rus. En endavant, espero que les exportacions a Europa es mantinguin fortes mentre el diferencial Brent/WTI es mantingui ampli, tot i que la propera temporada de conducció i mobilitat estival als EUA podria afegir més demanda nord-americana, la qual cosa significaria menys cru disponible per Europa, i un preu més alt del carburant a nivell mundial.
(Factor de preu neutre/baixista): que Rússia no vengui cru a Europa, i els EUA substitueixen Rússia com a proveïdor clau de cru a Europa, no significa que el cru rus no es vengui, resultant en una oferta mundial molt menor. La Xina substitueix Europa com a comprador clau d’energia russa, afavorint que Rússia col·loqui els seus excedents: la reunió de Xi i Putin ha buscat clarament una relació energètica més estreta entre els dos països. Tant és així, que Rússia s’ha convertit ja en el principal proveïdor de cru de la Xina, superant l’Aràbia Saudita, amb uns volums que van augmentar gairebé un 24% interanual aquest gener i febrer (respecte els mateixos mesos de l’any passat). Les compres xineses de petroli rus van ascendir a 1,94 milions de bpd els dos primers mesos de l’any, ja superant els 1,72 milions de bpd de les importacions de petroli saudita. Aquesta situació ajuda a recompondre el moviment vist en el joc de proveïdors i compradors al planeta, on Rússia deixa de vendre cru als països occidentals (que han de buscar cru en altres llocs), i ara comença a vendre’l a la Xina (per descomptat, a preus molt més barats). D’alguna manera, aquest moviment entre la Xina i Rússia allibera petroli cru d’altres països productors de l’Orient Mitjà (que abans venien a la Xina, però que ara han estat desplaçats per Moscou). Ara tindran excedents de producció per traslladar-los a Occident, primordialment a Europa. Sens dubte, aquesta reorganització hauria d’ajudar a eliminar les possibles tensions per la possible manca de cru al món (si Rússia no tingués on col·locar el seu petroli). La Xina surt guanyant en l’aspecte energètic. Però només en aquest aspecte. Em pregunto si el procés actual d’aïllament de Beijing, i el fet de flirtejar amb un regim de sancions comercials (com las que ja estan en joc) si dona un pas en fals en la seva estratègia de recolzar a Moscou en la guerra d’Ucraïna, pesaran molt més que el fet de comprar el petroli a Rússia, més barat.
(Factor alcista pel preu) – Rússia diu que ampliarà les retallades voluntàries de la producció de petroli de 500.000 bpd fins al juny: el vice primer ministre rus Novak va dir que la retallada de la producció de petroli de 500.000 bpd durarà fins al juny (em temo que aniran més enllà del juny). La promesa original de reduir la producció al març va ser com a resposta a les sancions dels països occidentals. El comentari es va produir després d’un informe a principis d’aquesta setmana que deia que els tancs d’emmagatzematge del país van superar els 15 milions de barrils per primera vegada en gairebé un any.
(Factor alcista pel preu) – Moscou busca augmentar els seus ingressos fiscals des de les companyies petrolieres: Rússia canviarà la manera com tributen les seves companyies petrolieres en un esforç per augmentar els ingressos estatals. Sembla que l’estratègia bèl·lica i les sancions associades no li estan sortint com pensaven. El Kremlin passarà a un indicador vinculat al Brent, que reduiria el descompte del mercat del petroli rus. Significa això preus més alts del producte extret?). Moscou diu que espera generar 8.000 milions de dòlars addicionals d’ingressos fiscals. Més que «espera», diria que la paraula correcta aquí seria «necessita».
(Factor alcista pel preu) – És poc probable que els delaers d’energia occidentals tornin a negociar amb petroli o gas rus sense un canvi en les directrius actuals. Quelcom que crec, no passarà. Així doncs, Moscou s’arrisca a perdre definitivament la relació amb els dealers energètics globals: els comerciants de matèries primeres, com ara Trafigura o Vitol, van dir que només considerarien negociar més petroli rus si hi hagués una orientació diferent, més clara i àmplia dels governs, bancs i companyies d’assegurances occidentals. Van dir que podria haver un augment marginal en el comerç de petroli rus si hi hagués un canvi d’orientació en l’estat actual de les sancions, tot i que no esperen canvis dramàtics en els volums. Irònicament, els funcionaris nord-americans, impulsors de les sancions per a que els operadors globals no treballessin amb energia russa, insten ara en privat als comerciants de matèries primeres a reiniciar el comerç de petroli rus, tot i que només mentre el preu es mantingui per sota del límit dels 60 dòlars definit per les sancions. Per què ara els EUA volen que els operadors internacionals sí treballin amb el petroli rus? Pel que sembla, els funcionaris occidentals estan cada cop més preocupats perquè el comerç de petroli rus es traslladi a operadors menys coneguts que utilitzen vaixells envellits. De fet, sis companyies menys conegudes amb seu a Hong Kong i Dubai van transportar al voltant d’1,4 milions de bpd de petroli cru rus el passat desembre, ja que els majors comerciants de petroli van retrocedir d’aquest circuit per por a ser sancionats.
(Factor baixista pel preu) – La narrativa recent al mercat del petroli s’ha tornat desfavorable per al preu: i es que el fantasma d’una crisi bancària global i una recessió mundial, segueixen sent els majors divers que impulsen a la baixa el sentiment dels inversors, empresaris, i consumidors, compensant negativament el factor alcista de la reobertura de la Xina i la retallada de producció de 500.000 bpd de Rússia.
Tenint en compte tot això, i en la definició de la nostra estratègia en actius energètics, concretament per al cru (tot i que els preus internacionals del gas es veuran afectats en la mateixa direcció), creiem que el moment es procliu per apostar per una posició llarga/alcista en el petroli amb el WTI avui per sota dels 70 dòlars EUA.
