Hi ha un seguit de qüestions que semblen provinents directament del mateix Creador. El més curiós és que aquestes, segons els textos religiosos, no les ha creat el tot poderós directament, sinó que són conseqüència de la interpretació de les seves paraules. Així mateix, al ser unes paraules sagrades, no es poden tocar (almenys més d’un cop). En aquest sentit, reflexiono: si han estat tocades un cop per gent mortal, per què els mateixos no immortals no ho poden fer si ho consideren una opció adaptada al moment i, per tant, segurament millor per als ciutadans que cada dia en viuen els seus efectes?
Aquestes qüestions sagrades les trobem arreu del nostre ordenament jurídic. En alguns casos, com la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, fins i tot organismes internacionals ens han requerit que ja és l’hora d’adaptar-lo si volem continuant sent el que s’anomena un Estat de Dret amb totes les seves garanties i adaptat a l’actual context internacional. Però de moment, res.
Altres qüestions, que tenen com objectiu també respectar els anomenats mandats religiosos, provoquen l’efecte contrari a l’anteriorment citat, ja que suposen la inclusió dins la legislació de conceptes nous, no observables en països veïns, així com a nivell europeu. Se suposa que, amb les «unions civils», tots els ciutadans tindran garantits els mateixos drets, independentment de la seva orientació sexual. Potser s’obliden que l’equiparació material (que tampoc és plena, observant-se diferències en l’herència i el reagrupament familiar), no s’aconseguirà veritablement sense una simple però important igualtat formal. Sí, el nom importa i, com ens indiquen altre cop des de fora, en aquest cas l’Observatori contra l’homofòbia de Catalunya, s’ha avançat, però no del tot bé.
Els defensors d’aquestes mesures o no mesures, defensen la importància de mantenir l’ordre constitucional i la garantia d’independència, establerts fa més de 700 anys. Personalment, crec que la hipocresia és palpable en els dos casos tractats, ja que en el primer, hi han acords amb França i Espanya per poder avortar i, en el segon, es legalitza quelcom que l’Església rebutja. En aquest sentit, crec que sempre és bo observar el passat per saber d’on venim i cap on volem anar, però aquest no pot servir d’excusa quan el que està en joc són els drets dels ciutadans.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
