Si et digués que un conserge i un alt executiu de Wall Street van acabar amb fortunes oposades, a qui apostaries com el milionari? Segurament pensaries en Richard Fuscone, un peix gros de la banca d’inversió. Però estaries equivocat. Qui va acumular una fortuna de 8 milions de dòlars va ser Ronald Read, un humil conserge que, amb hàbits constants d’estalvi i inversió, va superar el magnat arruïnat pels seus excessos financers.
Dos camins, dos destins financers oposats
Ronald Read era un home que portava una vida extremadament senzilla. Va treballar com a empleat d’una gasolinera i com a conserge, i ningú sospitava que darrere de la seva modesta aparença s’amagava un milionari autodidacta. Read no va heretar la seva fortuna ni va guanyar la loteria: simplement va estalviar i invertir amb disciplina. El seu estil de vida era frugal, gastava només en allò essencial i destinava una part dels seus ingressos a comprar accions d’empreses sòlides, reinvertint els dividends.
Per altra banda, Richard Fuscone era l’antítesi de Read. Com a executiu de Wall Street, havia guanyat milions al llarg de la seva carrera, però també es va deixar portar per un estil de vida extravagant: mansions, cotxes de luxe i despeses desorbitades. El seu elevat nivell de vida depenia d’ingressos constants, i quan va arribar la crisi financera, els seus deutes el van ofegar. Va acabar en fallida, demostrant que no importa quants diners generis si no els gestiones bé.
Aquest contrast és una lliçó d’or: no importa només quant guanyis, sinó què fas amb els teus diners.
L’estalvi és com l’esport: constància i bons hàbits
Posa’t en situació. Decideixes posar-te en forma. Vas un dia al gimnàs, aixeques pesos, corres, ho dones tot… i l’endemà esperes estar esculpit com un déu grec. No funciona així, oi?
Amb l’estalvi passa el mateix. No n’hi ha prou amb estalviar un cop. Es necessita constància i disciplina. L’estalvi, com l’esport, és un hàbit que es construeix amb petites accions repetides al llarg del temps. Un sol esforç no marca la diferència, però la suma de tots sí.
Pas 1: Control d’ingressos i despeses
Aquí ve el primer manament de l’estalvi: som la nostra pròpia empresa. Ens semblaria absurd que una empresa no portés la seva comptabilitat, cert? Doncs el mateix passa amb les nostres finances personals. Et dono una notícia per si no ho sabies: ets la teva pròpia empresa. Si no sabem quant entra i quant surt, anem a cegues.
Portar un control ens permet:
• Conèixer la nostra capacitat real d’estalvi.
• Identificar despeses innecessàries.
• Saber què podem millorar.
Pas 2: Construcció del coixí financer
Abans de llançar-nos a invertir com si fóssim llops de Wall Street, necessitem una xarxa de seguretat: un coixí financer. L’ideal és tenir entre 6 i 12 mesos de despeses cobertes. El nostre nivell de vida no hauria de ser igual als nostres ingressos, això voldria dir que no estalviem res. El nostre nivell de vida és allò que gastem.
Si cobrem 2.000€ al mes però vivim amb 1.500€, el nostre coixí hauria de cobrir aquests 1.500€ durant diversos mesos, no els 2.000€ que ingressen al nostre compte. En aquest exemple, el coixí hauria d’estar entre 9.000€ i 18.000€
Pas 3: La regla d’or de l’estalvi
La majoria de les persones segueixen aquesta seqüència senzilla de dos passos quan cobren:
- Gastar, gastar, gastar.
- Si queda alguna cosa, estalviar-la (espòiler: gairebé mai queda res).
El camí correcte és el contrari: ens paguem a nosaltres primer. Com? Apartant un percentatge del sou tan bon punt el rebem. Una regla senzilla: estalviar almenys 1 de cada 4 euros que passin per les nostres mans.
Sé que això depèn molt de la situació de cadascú. Són valors de referència. Si no pots estalviar 1 de cada 4 euros, millor estalviar-ne 1 de cada 5 o fins i tot 1 de cada 10 que no res.
Però, què passa quan els ingressos augmenten? L’error típic és millorar el nivell de vida proporcionalment en comptes d’augmentar l’estalvi. Si cobres 2.000€ i estalvies 500€, quan cobris 4.000€, en lloc de duplicar la despesa, hauries d’incrementar la teva taxa d’estalvi a 1 de cada 3 euros o fins i tot 1 de cada 2.
Exercici: Quant podries estalviar amb el temps?
Si aconsegueixes estalviar 200€ al mes, aquests serien els teus estalvis amb el pas del temps:
En cinc anys 12.000€; en 10, 24.000€; en 15, 36.000€; en 20, 48.000€, i en 30, 72.000€.
I si aconseguissis estalviar 500€ al mes:
En cinc anys 30.000€; en 10, 60.000€; en 15, 90.000€; en 20, 120.000€, i en 30, 180.000€.
Interessant, oi? Pots fer els càlculs amb la taxa d’estalvi que vulguis.
Però ara potser t’estàs preguntant: Puc fer alguna cosa més a banda d’estalviar i deixar els diners en un compte corrent? La resposta és sí. Però això ho veurem en un altre article. Et deixo un petit avançament…
Estalvi vs. Inversió: el poder de l’interès compost
Ara arriba la màgia. Suposem que decideixes estalviar 200€ al mes durant 30 anys. Tens dues opcions:
- Deixar-ho en un compte sense interessos. En 30 anys hauràs acumulat 72.000€.
- Invertir-ho amb un 10% anual compost. En el mateix temps, els teus diners es convertirien en aproximadament 400.000€.
Nota: No prenguis aquestes xifres al peu de la lletra. El 10% és un valor orientatiu, utilitzat únicament per simplificar els càlculs i mostrar l’efecte de l’interès compost.
La diferència és notable.
Conclusió: La clau està en els hàbits
L’estalvi no és una qüestió de sort ni de guanyar milions. És una qüestió d’hàbits. L’important no és només quant guanyes, sinó què fas amb el que guanyes. Si aconsegueixes construir un sistema financer sòlid i constant, el temps i l’interès compost faran la resta.
Però aquí únicament hem rascat la superfície. Has après a ser la línia de l’estalvi en la gràfica, a construir una base sòlida. Perquè estalviar està bé, però invertir amb intel·ligència és el que realment et farà guanyar la partida financera.
I recorda: no es tracta de quants diners passen per les teves mans, sinó de quants decideixes quedar-te.
