L’Acord d’associació cedeix a la UE el poder de decisió sobre molts aspectes. En aquest article revisem què diu l’Acord d’associació amb relació a qui decidirà sobre el tabac. Ens centrarem en qui decidirà sobre quines poden ser les ajudes als productors de tabac i qui decidirà sobre les quantitats i preus del tabac fabricat a Andorra.
1- Qui decidirà sobre les ajudes als productors de tabac
L’article 10 del Protocol d’Andorra de l’Acord d’associació estableix un període transitori de 30 anys. Aquesta normativa de transició durant 30 anys es limita a la progressiva reducció de tributs duaners. L’Acord no contempla un període transitori clar sobre les ajudes que, de manera directa o indirecta, puguin rebre els productors.
En canvi, l’Acord sí que obliga Andorra a integrar com normativa interior la major part del cabal comunitari. En aquest sentit, la Política Agrària Comunitària (PAC) és molt clara des de la seva reforma del 2003: estan prohibides les ajudes a la producció. Es pot discutir molt sobre fins a quin punt la normativa comunitària obliga a Andorra, però del que no hi ha cap dubte és que dins del mercat únic europeu sols es permeten les ajudes a les explotacions a les finques productores de béns agrícoles. No es permeten ajudes a la producció, ajudes en forma d’una quantitat de diners per quilo produït.
Es pot discutir molt sobre com interpretar les directives europees per al cas de les ajudes del tabac a Andorra, però la UE s’ha blindat sobre aquesta qüestió. La UE no es pot permetre que cada país participant en el mercat únic tingui una interpretació diferent. Per això, l’Acord d’associació blinda a la UE i estableix que Andorra ha de fer una important cessió del poder judicial: l’Acord d’Associació conté una delegació a les institucions europees del poder judicial sobre d’ajudes. Efectivament, l’Acord estableix clarament que serà la Comissió Europea qui farà complir les normes de competència dins del mercat únic ampliat (el qual inclouria el territori d’Andorra) de forma que, si Andorra manté unes ajudes a la producció del tabac i la Comissió considera que són contràries a les normes europees, la Comissió pot iniciar directament un procediment d’infracció davant el TJUE. Serà el TJUE qui tindrà el poder de decisió directament sobre les ajudes al tabac a Andorra.
Per tant, l’Acord d’associació estableix que seria el TJUE qui decidiria directament si les ajudes a la producció del tabac es poden mantenir o no. Seria molt difícil que el TJUE permetés l’actual sistema d’ajudes basades en unes quantitats per quilo produït. Una ajuda que qualifica d’ajuda a la producció i que estan prohibides dins del mercat únic des del 2003.
2- Qui decidirà sobre els preus i les produccions dels fabricants
L’article 11 del Protocol d’Andorra de l’Acord d’associació obliga Andorra a aportar periòdicament a la UE una àmplia base de dades. Ha de contenir tota la informació sobre el tabac: la proporció dels impostos del tabac en el total de tributs, la contribució del tabac en el sector agrícola, el diferencial de preus amb els veïns, el detall de quantitats importades, fabricades, exportades, venudes en el mercat interior i un llarg etcètera que permet a la UE tenir una imatge molt precisa de l’evolució del tabac a Andorra.
L’Acord d’associació conté una declaració d’Andorra sobre el sector del tabac. Andorra agafa un compromís molt fort sobre la prevenció del frau i contraban de tabac i sobre limitar el diferencial de preus amb els països veïns i el control de les quantitats importades i fabricades a Andorra.
Es pot discutir molt sobre com interpretar els compromisos d’Andorra davant la UE sobre el tabac. Per evitar discussions, la UE s’ha blindat i la UE ha imposat dins del text de l’Acord d’associació un mecanisme que li permet tenir el control, de fet, sobre totes les qüestions relatives al tabac. L’Article 12.2 del Protocol d’Andorra de l’Acord d’associació estableix que «La UE pot adoptar unilateralment les mesures de salvaguarda adequades […] quan consideri que hi ha hagut una evolució desfavorable en la prevenció i la lluita contra el frau i el contraban a Andorra; o un augment advers de la producció, importacions, comercialització o exportacions de tabac en brut i productes de tabac; o un augment dels diferencials de preus dels productes del tabac (inclosos els impostos) entre Andorra i els Estats membres de la UE, especialment en relació amb l’Estat membre veí amb el preu més baix».
De forma que la UE pot, unilateralment, posar les mesures de salvaguarda per controlar tots els aspectes del mercat del tabac d’Andorra. En conclusió, l’Acord d’associació atorgaria a la UE plens poders per decidir sobre quines ajudes es podrien atorgar, o no, als productors de tabac d’Andorra i atorgaria a la UE plens poders per decidir i controlar totes les magnituds del mercat del tabac a Andorra.
