L’any 2021 ha arribat a la seva fi i el que s’inicia ens porta una forta ressaca per haver navegat en uns immensos mars de liquiditat. Des de l’inici de la pandèmia, hem conviscut amb la capacitat dels governs i els bancs centrals, d’empènyer les economies portant-les pràcticament als nivells prepandèmics, gràcies a la injecció de liquiditat més gran des de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, i tal com hem estat testimonis a la part final de l’any, els riscos de noves variants de la covid19, restriccions i descensos del creixement són inherents en un entorn on la vacunació als països menys desenvolupats continua essent una quimera. El fort impuls econòmic s’acaba, amb uns nivells de creixement molt més lents i acompanyats d’uns nivells d’inflació elevats fins ben entrats el 2022.
El creixement als EEUU podria caure fins al 3,7% al 2022 des del 5,5% vist aquest any, amb una inflació que en sentit contrari podria alçar-se per sobre del 6,8%, la més alta des del 1982. Aquestes revisions serien causa i efecte d’una inflació més gran, a l’augment de les taxes de contagi i als importants problemes d’oferta i colls d’ampolla que limiten la demanda interna, principal impulsor de l’economia. Tot i que podríem observar cert repunt en el darrer trimestre, les altes taxes d’inflació en els propers mesos probablement empenyeran el creixement de la renda real disponible a territori negatiu (-1,7%) deprimint així el consum de cara al 1S2022. Amb la finalització de les ajudes estatals, l’estalvi dels consumidors s’ha anat esvaint enmig del fort increment de preus, reduint-se al 6,9%, la més baixa des del desembre del 2017. Mentre que la desocupació que milloraria fins al 4, 1%, amb la campanya nadalenca, podria donar alguna sorpresa negativa de cara al 2022 si l’increment de salaris i beneficis no és suficient per atraure els treballadors amb molts dubtes de tornar al mercat laboral. No obstant això, el paquet d’infraestructures de Biden pal·liarà parcialment els efectes negatius anteriors reactivant l’economia.
Europa ha fet grans avenços durant tot el 2021 en quant a la taxa de vacunació recuperant-se fortament, però encara es manté per sota dels nivells registrats a finals del 2019, amb un creixement estimat per al 2021 del 4,8%. Tot i que la reobertura econòmica ha portat una forta empenta al sector terciari, la indústria i la manufactura s’han contingut a causa dels problemes amb els colls d’ampolla de subministraments i al transport. El gran motor econòmic, Alemanya, ha estat un dels grans damnificats amb un sector clau, l’automobilístic, que fa uns quants anys que pateix des del canvi de model energètic amb grans inversions i ara amb els extensos problemes de subministraments. A finals d’any Europa ha tornat a ser castigada, com a focus de la pandèmia, per la nova variant òmicron. Alhora, les pressions sobre els preus continuen sent elevades a causa de l’augment de la inflació dels aliments i l’energia, cosa que, tot i considerar-se temporal, està buidant les butxaques dels consumidors i minvant la confiança. Amb vista al 2022, la recuperació econòmica continua depenent del curs de la pandèmia i de la vacunació. I en particular per a les regions més dependents on la reobertura del sector terciari, lleure, restaurants etc. com a motor econòmic. El segon dels riscos principals per a Europa (sobretot a Alemanya) continuaran sent els colls d’ampolla de l’oferta i finalment l’augment dels preus de l’energia i les perspectives d’inflació. Pel que malgrat el paquet fiscal ‘Next Generation’ que suposarà una forta empenta econòmica, el creixement de cara al 2022 també es revisa a la baixa encara que per sobre del 4%.
Espanya s’ha frenat en l’últim trimestre amb l’arribada de la nova variant, debilitant el turisme (que continua essent inferior a un terç dels nivells del 2019) i moderant el consum de les llars. No obstant això, la recuperació hauria de continuar, això sí de manera gradual i desigual entre sectors, el turisme probablement necessiti un període més llarg per fer-ho del tot, i sempre que la covid ho permeti. L’activitat a la construcció també s’ha mantingut moderada, un 15% per sota però continua mostrant fortalesa liderant la recuperació econòmica aquest nou any. Les perspectives haurien de millorar a mesura que retornin els viatges internacionals i el desplegament dels fons de recuperació de la UE afegeixi més suport a l’economia (uns 20MM€). El PIB hauria de recuperar els nivells del 2019 i tancar en un 5,8% per al 2022, encara que per a aquest any es quedi endarrerit al 4,6%.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? Com Bons reis mags, bancs centrals, governs i mandataris, ens han estat obsequiant amb indigents quantitats de diners per pal·liar els efectes de la pandèmia. Però després de la festa ara és el moment de prendre’s un ibuprofè i ajustar l’economia. Una economia tan estimulada que el consum ha superat l’oferta i que porta la inflació a nivells no vistos des de fa dècades. El moment ha arribat, en resposta a l’augment de la inflació, la Reserva Federal dels Estats Units ja ha anunciat que reduirà encara més les compres d’actius d’emergència i ara el dubte és quan apujaran els tipus d’interès, podríem veure fins a tres pujades entorn a 75pb. El Banc Central Europeu també posa fi a les mesures de flexibilització adoptada per la pandèmia per al març del 2022 (PEPP). Ara bé, una pujada dels tipus d’interès per ara no és un escenari plausible. Tot i això, alguns bancs centrals com el BoE d’Anglaterra, ja han elevat els tipus el que es plantejaria com a escenari central per a altres bancs centrals de cara als propers mesos. No obstant, aquests han de ser molt curosos ja que la balança entre el control de la inflació i mantenir el creixement està molt equilibrada.
El mar de la tranquil·litat
Malgrat tot el viscut aquest 2021, els inversors han navegat en un relatiu mar de tranquil·litat gràcies al suport d’aquests reis mags que han inundat el mercat amb un riu rècord de diners fluint cap a les accions i portant les borses a tancar vora màxims històrics. Dins dels índexs americans, S&P500 aconseguia un retorn total per sobre dels 28,5%, mentre que el tecnològic Nasdaq quedava endarrerit les últimes setmanes per les pors d’un increment primerenc dels tipus d’interès per part de la FED , tancava per sobre del 22%. Gràcies al bon exercici del consum, que la satisfactòria evolució de la vacunació li ha permès, el CAC francès aconseguia superar tots els índexs amb un espectacular 32%. Alemanya i Espanya amb els problemes agregats tancaven al 15,79% i 10,52% respectivament. La gran sorpresa d’aquest any era per als índexs asiàtics, mentre que l’Índia s’acostava al 22% a l’any, la Xina la gran esperança dins dels emergents patia una caiguda per sobre del 5%, enmig d’una transició econòmica i energètica que limitarà el creixement en els propers anys, però que farà la inversió més segura i estable. El fort consum impulsat pels xecs regals, els projectes d’infraestructures de números governs, així com els colls d’ampolla han portat les primeres matèries industrials i energètiques a ser les grans apostes de l’any. Així, el petroli i els semiconductors es recuperaven per sobre del 50%.
Per aquest any que comença, els rendiments reals negatius dels bons haurien de continuar impulsant la renda variable. De nou la reobertura, amb els nivells de vacunació cada vegada més elevats, agreguen potencial perquè aquelles accions i regions cícliques es beneficien d’una reactivació més generalitzada de l’economia. No obstant això, després dels beneficis rècords aconseguits, ens dirigim a un entorn de creixement més baix, unes taxes d’inflació i d’interès més altes amb persistents problemes a les cadenes de subministraments que podrien incrementar la volatilitat en un entorn d’elevada complaença. Capitans i tripulació no es deixin emportar per aquest mar de tranquil·litat, la travessia no ha finalitzat.
