L’objectiu de l’FC Andorra és l’ascens a Primera RFEF. Així ho han deixat caure durant els últims mesos diverses personalitats relacionades amb l’entitat tricolor, com Gerard Piqué, Jaume Nogués o membres de la Grada Unita Fortior. Sembla que el club i l’afició dona per fet que l’ascens directe a Segona A és molt complicat, ja que només ho aconseguiran quatre dels més de 100 equips participants en aquesta última temporada de la Segona Divisió B tal com la coneixem. Però, és realista posar un objectiu tan alt tenint en compte les circumstàncies que envolten el club del Principat? Mitjançant un anàlisi DAFO, basat en les debilitats i fortaleses de l’equip i en les amenaces i oportunitats a les quals s’enfrontarà, veurem quines possibilitats d’ascens té l’FC Andorra.
Comencem per les debilitats. La primera i més òbvia és que es tracta d’un equip pràcticament nou amb 11 fitxatges arribats de diferents equips durant aquest mercat estiuenc. El grup de treball és totalment nou i els futbolistes arribats al Principat han d’adaptar-se a la idiosincràsia del club i a l’estil de joc de l’entrenador, a més d’assolir la connexió necessària entre ells als terrenys de joc. Cal recordar l’axioma futbolístic que les individualitats guanyen partits, però els equips cohesionats guanyen campionats. I en aquesta competició no hi ha marge de maniobra des del primer partit degut al nou model dividit per fases. D’altra banda, el tècnic Nacho Castro, encara que amb bons resultats i retrobant sensacions òptimes, només va dirigir l’Andorra en dos partits oficials abans del confinament. Per tant, ni els jugadors que ja estaven l’any passat coneixen el tècnic al 100%, malgrat estar treballant tots junts, siguin nous o no, durant aquesta pretemporada.
Continuem amb la segona part dolenta, les amenaces. El subgrup A del grup III, en el qual queda emmarcat l’FC Andorra amb tots els clubs catalans, podria considerar-se el subgrup de la mort. Ben cert és que equips forts de l’antic grup III, com el Villarreal B, desapareixen pels tricolors durant la primera fase, però la matèria prima d’un futbol català amb només un club a Primera i dos a Segona, és aquí. Pràcticament, la meitat dels 11 equips volen lluitar per l’ascens i hi ha rivals molt difícils com el Cornellà i el Barça B, que es va quedar a les portes del futbol professional perdent les finals contra el Castelló i el Sabadell. A més, altres conjunts com l’Olot, que ja va vèncer els homes de Nacho Castro la setmana passada, són perillosos de cara a l’obtenció d’una de les tres primeres places, que asseguren l’ascens directe i l’oportunitat de pujar a Segona A. A aquesta situació de desavantatge sobre els clubs d’altres comunitats autònomes d’Espanya, se suma la pressió desmesurada que patiran uns futbolistes molt joves que, possiblement, no hi estan acostumats. I és que tothom dona per fet l’ascens i no aconseguir-ho suposaria un fracàs sense haver-nos aturat a analitzar la situació.
No obstant això, també s’ha de destacar els aspectes positius que conviden a l’optimisme. Sí, l’FC Andorra també té fortaleses. I moltes. Es tracta d’un projecte de futur a llarg termini. Piqué va dir que es veuria la Champions a Andorra. Avui dia, aquesta hipotètica fita queda molt lluny, però el creixement és totalment exponencial i aquest club ha demostrat no tenir sostre, havent assolit ascens rere ascens. I tenint en compte el pressupost, és fàcil pensar que jugadors de categories superiors estarien disposats a venir per tal d’afrontar la segona fase si l’Andorra continua amb possibilitats. A més, figures importants de la temporada passada, com Rai Marchán, entre altres, s’han quedat perquè tenen plena confiança en el projecte. La gent vol sumar-se i quedar-se i això és un bon senyal. És veritat que el grup és nou en gran mesura però també ho és que tots els jugadors coneixen la categoria de bronze del país veí del sud i les seves particularitats.
I, per últim, cal parlar de les oportunitats. Si no s’acaba la primera fase entre els tres primers classificats, l’entitat presidida per Ferran Vilaseca gaudirà d’una nova oportunitat de pujar contra rivals, teòricament, més assequibles. I és que mai havia sigut tan senzill, mirant els números, aconseguir un ascens a la que en realitat continuaria sent la tercera categoria del futbol espanyol, encara que amb molt més nivell a causa del cribatge d’aquest any. Ja ho va advertir Jaume Nogués en declaracions per a EL PERIÒDIC: «No pujar seria una mica un descens encobert». Pujaran 36 dels 98 equips restants, sense comptar els quatre que ascendiran directes a Segona A. Per tant, podríem dir que l’FC Andorra té gairebé un 50% de probabilitats de pujar, sense tenir en compte la qualitat i els objectius de cada equip, pel que aquest percentatge seria superior.
Jo, personalment, també hi confio en l’ascens a Primera RFEF i tant de bo sigui així perquè seria una experiència increïble poder cobrir-ho com a periodista, però crec que no s’ha de posar una pressió desmesurada a l’equip. Quan es marquen objectius molt alts, les possibilitats de fracassar sempre són més grans. Si els resultats no acompanyen durant les primeres jornades, no cal començar el run-run. Sigui com sigui, el projecte de l’Andorra continuarà independentment dels resultats. El futur d’aquest equip és força il·lusionant.
