Després de les contradiccions argumentals del 2024 el Govern comença el 2025 amb una nova bateria d’arguments en favor el SÍ a l’Acord d’Associació Andorra-UE (AA ad-EU). Hem analitzat un per un aquests nous arguments i, a continuació presentem de forma abreujada, els problemes i mancances que presenten aquests arguments.
1- Aprovació del text negociat per part dels Estats membres de la UE
El Govern reconeix que el text negociat ha de ser validat unànimement pel Consell que representa tots els Estats membres i s’ha de determinar la naturalesa jurídica del text. El Govern ara anuncia que el text quedarà tancat la primavera 2025, sota la presidència de Polònia, per què la nova presidència de la UE ha posat com prioritat del seu mandat a la validació del text de l’AA ad-UE. Però la realitat és que el programa de la presidència hongaresa -segona meitat del 2024- també tenia com prioritat la validació i signatura del text de l’AA ad-UE i els Estats membres de la UE no l’han validat.
2- Mixt – no mixt
Govern reconeix que “no queda cap dubte que tot l’acord no sigui mixt”. Una complicada formulació de negacions múltiples, per dir que és clar que l’acord és mixt. I és mixt per què tracta sobre àmbits, una part de les quals són de competència exclusiva dels estats membres i una altra part tenen les competències transferides a la UE. Per tant, l’AA ad-EU no pot ser ratificat directament pel Parlament Europeu i ha de passar per la ratificació de tots i cadascun dels parlaments competents dels Estats membres. Recordem que aquesta realitat no estava en el full de ruta inicial del Govern i que l’ha agafat per sorpresa.
3- Entrada en vigor provisional
El Govern anuncia que l’AA ad-EU podria entrar en vigor de manera provisional amb relació als àmbits amb les competències transferides a la UE i que quedarien pendents els àmbits del AA ad-UE amb competència exclusiva dels Estats membres. El Govern afirma que el text del AA ad-UE contempla aquesta aplicació provisional.La realitat és que:
(1) Segons l’art 112.2 de l’AA ad-UE, l’aplicació provisional requereix que almenys una de les parts contractants dipositi els seus instruments de ratificació, conclusió o aprovació. L’AA és entre tres parts: San Marino, Andorra i la UE. Per tant, un de les tres ha de ratificar perquè es pugui anar a una aplicació provisional. La UE no pot ratificar fins que els 27 estiguin d’acord. Andorra no pot ratificar sense referèndum. En conseqüència, per fer una aplicació provisional queden dues vies: o Andorra aconsegueix un SÍ al referèndum o Andorra fa la “trampa al poble sobirà” d’aplicar provisionalment l’AA a partir de la ratificació de San Marino.
(2) Si Andorra fa el referèndum abans per poder ratificar i aplicar provisionalment l’AA ad-UE, aleshores seria un referèndum vinculant per a una aplicació provisional. Per fer aquest referèndum Andorra ha de modificar la llei qualificada electoral que no preveu aquest escenari de referèndum.
(3) En cas d’un SÍ a un referèndum vinculant per a una aplicació provisional de l’AA ad-UE, caldria modificar la llei qualificada andorrana de tractats internacionals que actualment no permet l’aplicació provisional de tractats com l’AA ad-UE.
4- Cessió de sobirania
El Govern argumenta que no hi ha cessió de sobirania “perquè Andorra podrà incidir en les normatives que hagi d’aplicar a través de la negociació en el comitè mixt que es crearà”.
És cert que la redacció dels articles 80 a 83 de l’AA ad-UE està inspirada en el capítol 2 de l’acord del EEE, però l’AA ad-UE sols atorga a Andorra un paper consultiu, que no decisiu, sobre el marc legislatiu que Andorra haurà d’adoptar a partir de l’entrada en vigor del text o a partir de la seva aplicació provisional. Per tant, es tracta d’una cessió de sobirania legislativa quasi total en els àmbits coberts per l’AA ad-UE.
No seria cert que l’AA establiria un procés de validació prèvia de les Directives per part d’Andorra ni un procés de negociació entre iguals. La realitat és que la UE confirma que: “L’Acord d’associació preveu una alineació normativa dinàmica d’Andorra. Això significa que Andorra haurà d’adoptar automàticament les actualitzacions de la UE a les regulacions o directives enumerades al text principal i als annexos del tractat d’associació”. L’acord també inclou un mecanisme de resolució de controvèrsies, amb el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) com a àrbitre últim de les controvèrsies sobre la interpretació i aplicació de l’acord.”
La interpretació de la UE no hi ha cap mena de dubte que, amb l’AA ad-UE, Andorra faria una àmplia cessió de sobirania legislativa i judicial en favor de UE.
5- Immigració
El Govern argumenta que no s’implementarà la lliure circulació de persones com a la resta de l’espai europeu perquè el Principat manté el sistema de quotes.
Però la lectura que fa el Govern del mecanisme de quotes del AA aad-UE no s’ajustaria al text. L’AA ad-UE estableix que les quotes que Andorra hauria d’atorgar cada any serien, com a mínim, aquelles que fossin necessàries per què les autoritzacions vigents NETES (sense comptar les que en aquell any esdevinguessin permanents d’acord amb la Directiva 2004/38/EC) en aquell any, tinguessin un augment de més d’un percentatge (7% 5% 2,5% segons de quin dels tres tipus d’autorització es tracti) amb relació a la mitjana d’autoritzacions vàlides al cap de cinc anys precedents.
Mentre que Govern calcula el mínim de quotes a atorgar cada any com el percentatge (7%, 5%, 2,5%) de la mitjana dels darrers cinc anys de les autoritzacions vigents de persones amb menys de cinc anys de residència. Un càlcul del Govern que es fonamenta en una incorrecta lectura del text i de l’aplicació de la Directiva 2004/38/EC -que, evidentment, no seria aplicable abans de la data d’entrada en vigor de l’AA ad-UE -i que dona com a resultat unes quotes incompatibles amb la lliure circulació en la qual es fonamenta l’AA ad-UE.
6- Imposició
El Govern finalment reconeix que, sense un IVA a Andorra del 15%, la UE mantindrà les duanes amb Andorra. Ara ho vol argumentar com una positiva sobirania fiscal, però la realitat és que el Govern ha de reconèixer que no era certa la seva promesa que la UE acceptaria el nostre IGI del 4,5% com un IVA homologat. Una promesa sobre la qual va bastir la defensa del AA ad-UE. La realitat és que l’AA ad-UE, sense un IVA del 15%, no permet la lliure circulació de mercaderies -que hauran de parar a les duanes, ser objecte de control físic i liquidar l’IGI/IVA- i no permet la lliure circulació de serveis prestats des d’Andorra atès que els operadors andorrans no tindrà identificatiu fiscal homologat d’IVA.
7- Creixement econòmic
El Govern argumenta que, gràcies a l’entrada en vigor de l’Espai Econòmic Europeu -EEE-, Liechtenstein ha multiplicat per dos la seva economia.
La realitat és que des del 1994, el PIB de Liechtenstein s’ha multiplicat per tres, però també és cert que, des del 1994, el PIB d’Andorra -sense acord d’associació amb la UE- també s’ha triplicat. El Govern també argumenta la importància de la indústria de Liechtenstein. Però Govern no explica que aquesta indústria requereix personal qualificat i que cada dia entren, i surten de Liechtenstein més de 24.000 treballadors fronterers qualificats (més del 70% de la mà d’obra), especialment de Suïssa, i que ho poden fer gràcies al tren de llarg recorregut que travessa Liechtenstein. Un tren de gran capacitat que va fins Zúric. Andorra no disposa d’aquesta estructura de fronteres ni de ferrocarrils.
8- Supervisió bancària
Finalment, el Govern ha reconegut que sense que l’autoritat de supervisió espanyola o francesa supervisi els sectors financers, d’assegurances i mercats, no serà possible l’aplicació de l’AA ad-UE per a aquests sectors, ni serà possible accedir a un prestador de darrer recurs. La setmana passada el Cap de Govern va fer un viatge a Espanya per intentar aconseguir la supervisió espanyola i obrir la porta al prestador de darrer recurs. Una cessió de sobirania considerable de la qual -de moment- no en tenim confirmació de la part espanyola.
La revisió d’aquesta argumentació ens il·lustra quanta raó té La Comissió de Venècia per Eleccions Democràtiques del Consell d’Europa que -en les seves directrius sobre referèndums vinculants- exigeix la neutralitat del Govern vers un SÍ o un NO. Exigeix que totes les informacions del Govern mostrin les argumentacions de les dues posicions d’un referèndum. Exigeix que el Govern dediqui els mateixos recursos públics a comunicar els arguments del SÍ i del NO.
Amb les directrius de la Comissió de Venècia a la mà, l’actuació del Govern no assoleix ni els mínims requerits per a un referèndum democràtic. Un fet que hauria de cridar l’atenció del Consell General com a Institució democràtica que, constitucionalment, té el dret i l’obligació de control del Govern.
