En qualsevol democràcia, una oposició política robusta i efectiva és fonamental per garantir l’equilibri, el control i la transparència en la presa de decisions. No es tracta només de qüestionar i auditar el govern, sinó també de proposar solucions viables i demostrar capacitat de gestió. Quan l’oposició és feble o desorganitzada, augmenta el risc d’arbitrarietat i es fomenta el distanciament de la ciutadania envers els seus representants polítics.
Una oposició ben estructurada actua com a contrapès per evitar abusos de poder i assegurar que les polítiques del govern beneficien tota la ciutadania. Però el seu paper no pot limitar-se a criticar; cal que sigui constructiva, generi debat, proposi alternatives realistes i col·labori amb el govern en qüestions clau com l’educació, la sanitat, l’habitatge o els tractats internacionals. La crítica sense propostes no només és ineficaç, sinó que contribueix a la polarització social i danya la convivència democràtica. En canvi, una oposició constructiva reforça la confiança ciutadana en les institucions i ajuda a enfortir el sistema democràtic.
No adherir-se a pactes d’estat en temes crucials o abandonar-los a mig camí no és propi d’una oposició responsable. Aquest tipus de comportament no aporta valor i dificulta la creació de consensos necessaris per afrontar reptes col·lectius. Una bona oposició ha de demostrar maduresa política, oferint alternatives factibles que puguin ser implementades amb garanties d’èxit.
Hi ha qui percep una separació entre política i gestió, associant la primera amb idees i discursos, i la segona amb resultats tangibles. Aquesta distinció, però, és artificial. Les decisions polítiques han d’estar basades en una bona gestió, i aquesta només funciona si respon a uns valors i una visió política coherent. Els líders actuals han de ser capaços de combinar ambdues dimensions, escoltar la ciutadania, treballar amb experts i prendre decisions transparents.
Exemples com la pandèmia de la COVID-19 o el canvi climàtic mostren que no n’hi ha prou amb tenir un discurs convincent; cal actuar amb eficàcia, responsabilitat i dades científiques. Quan un polític no és un bon gestor, ha de comptar amb experts per garantir l’ús correcte dels recursos públics. Això no és un signe de debilitat, sinó una mostra de responsabilitat i compromís amb el bé comú.
La responsabilitat d’assegurar una oposició sòlida no recau exclusivament en els polítics. La societat civil, els mitjans de comunicació i les institucions educatives tenen un paper clau en la formació d’una ciutadania crítica i informada. Cal fomentar espais de debat rigorosos, lliures de desqualificacions personals i simplificacions, per construir una democràcia més resilient i capaç d’afrontar els reptes del futur.
És el moment d’exigir a l’oposició responsabilitats, resultats i projectes polítics alternatius. Les seves accions no poden basar-se només en càlculs electorals, sinó que han de presentar propostes contrastades i coherents. Una oposició que combini política i gestió és essencial per garantir el progrés i el benestar de la societat.
Només mitjançant el diàleg, la responsabilitat i la cerca d’un equilibri entre valors i resultats es pot construir una democràcia més sòlida i resilient. Això requereix líders preparats i compromesos, així com una ciutadania activa que participi en la construcció d’un futur col·lectiu més just i a llarg termini.
