- Foto:
A començaments de setmana va coincidir tot el batibull causat per la llista Falciani amb la presencia del president Mas a laComissió d’Investigació sobre el cas Pujol. Tot plegat embolica que fa fort! I els ciutadans ens quedem astorats davant d’un garbuix d’informacions sense poder esbrinar la veritat. En una tertúlia de cafè em deia un amic que en els 10 Manaments n’hi faltava un que era la transparència, el poder saber sempre la veritat, i vaig pensar que tenia raó; tot i que tinc el catecisme una mica rovellat, més tard vaig recordar que un dels manaments diu: «no cometràs falsos testimonis ni mentiràs». Si aquest manament es complís potser hi hauria més transparència i sabríem la veritat sobre les qüestions que ens neguitegen i fins i tot ens angoixen. La llista Falciani fa cinc anys que es coneix i ara ha tornat a sortir i tots els diaris del món se’n han fat ressò i s’ha tornat a posar sobre la taula el problema de l’evasió fiscal i del blanqueig de capitals de procedències negatives, com són el tràfic de droga, persones i armes, o el finançament del terrorisme. Aquesta realitat és inherent al neocapitalisme i sotraqueja el model de societat occidental, l’anomenada societat del benestar, doncs si els que poden, porten els diners fora per no pagar els impostos corresponents, evidentment que les administracions no tindran diners entre altres coses, per mantenir els hospitals i les escoles públiques on anem a raure la majoria de la gent. Pels rics però, sempre hi haurà les escoles i hospitals privats. He llegit en el diari francès Liberation que l’escàndol denunciat per Falciani només és el l’inici d’un fil que si s’estira serà més gros i es trobaran bilions d’euros ocults a les autoritats fiscals dels mes de 200 estats que tenen ciutadans implicats en aquest afer. Les persones d’ aquesta llista són diverses, tenen en comú que totes son riques i no són honrades. Quant al president Mas, que va sortir força airós de les preguntes de la Comissió i que va respondre amb fermesa, no crec que digués tota la veritat ja que es troba en una situació ben galdosa, doncs si per una banda és l’hereu polític de Jordi Pujol –qui es presentava com garant de tota honestedat i va fer creure a molta gent que se li podia aplicar l’eslògan del Rei Sol, Catalunya soc jo–, per l’altre s’ha de desfer del pujolisme i de tot el que el relacioni amb ell, ja que desprès de la confessió de Jordi Pujol el juliol passat, el president Mas té sobre les espatlles una herència molt dura, i per això està treballant per enterrar el seu passat pujolista que ha posat CiU a la picota i a ell, en una situació complicada. Per això, tot i la seguretat que volia demostrar en les seves respostes som moltes les persones que no ens podem creure que no sabés res del cas Pujol.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
