L’altre dia anava caminant pel carrer i un xaval en patinet va parar davant meu i em va preguntar, «Senyor, té hora?» – Senyor? Ho sento però no m’acostumo a aquesta paraula, encara que el meu esperit segueixi essent jove, ja no ho sóc tant i haig de començar a posar-la en el meu vocabulari habitual. El segon que em va passar pel cap va ser – La cartera!, ja que dies abans havia vist un documental a Netflix en què carteristes utilitzaven preguntes d’aquest tipus per despistar, mentre un altre s’acostava amb molt silenci i et robava la cartera. Afortunadament, la meva cartera estava al seu lloc, li vaig donar l’hora a aquest xaval i cadascú vam prosseguir el nostre camí. Uns metres més endavant vaig pensar quant temps feia que no em preguntaven l’hora. I era ben cert, potser l’última vegada vaig ser jo mateix, quan jo també era un xaval, quan no era tan usual tenir rellotge fins que no feies la primera comunió, i havies de preguntar als més grans quina hora era per deixar de jugar al parc i no passar-te de l’hora límit que els teus pares t’havien posat per tornar a casa i no rebre cap càstig.
Doncs sí, el temps passa i les coses canvien, de vegades per a millor i unes altres perquè sí, i els mercats no són una excepció. Tot i que els canvis poden significar una evolució, hi ha moltes coses que es repeteixen en el temps una vegada i una altra. Sempre he estat un amant de la psicologia per avaluar el comportament del mercat. Sempre he pensat que com el mercat estava format per persones i aquestes són animals racionals i de costums, tendeixen a repetir una vegada i una altra situacions passades. Utilitzant mètodes d’estudis basats en psicologia, com entendre la psicologia de masses, podria perfectament ajudar-nos a predir comportaments que de vegades ens semblen irracionals i poder tractar-los en la seva mesura justa.
Tractar d’explicar moviments una vegada ocorreguts és una tasca fàcil, sempre hi ha alguna dada que ens ajudi a explicar-ho, com deia un professor meu «una vegada vist, tothom és llest». Però el que té de bo entrar al detall en aquest tipus de situacions és que hi ha vegades que aconseguim trobar moviments que se succeeixen amb una freqüència estadísticament positiva i, que aplicades amb cert rigor, ens poden ajudar a aconseguir un avantatge en un mercat cada cop més complicat d’entendre. Tota persona que vulgui entrar en el món borsari ha de tenir un criteri de selecció que li permeti escollir la manera de prendre decisions. Per aquesta raó, per als que no utilitzin els fonamentals de les empreses o els gràfics per obtenir arguments en la presa de decisions, també existeixen les denominades pautes estacionals, que s’entenen com a successos que tendeixen a repetir-se en el temps amb certa freqüència, que, tot i que costi trobar una explicació més o menys convincent, pot ajudar-nos a batre el mercat de manera consistent si som capaços de reproduir-les sense dubtar-ho.
I si els expliqués que el millor dia per invertir en borsa és el divendres, segons un estudi de Jeremy Siegel en el que analitza el comportament del Dow Jones entre 1885 i 2001? I, endevinen quin és el pitjor? el dilluns. O com es comporten les borses els dies previs a festes assenyalades? Per exemple, els dies previs a Nadal o any nou són alcistes en un 75%. O com el mes de gener pot servir com a predicció del que pot succeir la resta de l’any?, és a dir, segons un estudi sobre el Dow Jones entre els anys 1950 i 2003 si gener és un mes alcista, l’any amb una probabilitat del 76% tancarà en números verds, aquesta pauta solament ha fallat en quatre ocasions, per la qual cosa no cal perdre-la de vista. També hi ha estudis als Estats Units que demostren que els anys previs al fet que se celebrin les eleccions són, amb diferència, els millors anys en borsa dels cicles electorals i la seva explicació pot recaure que són els anys en què els candidats omplen el mercat de promeses.
Una de les pautes més conegudes és Sell in may and go away (traduït literalment, vendre al maig i marxar). Aquest estudi demostra que hi ha dos períodes l’any clarament amb signes oposats: el període dolent, que va des del maig al setembre, i el període bo, del novembre a l’abril. L’estudi demostra que des de 1928 fins a l’actualitat, la inversió de 100 USD durant el període dolent en l’índex SP 500, ens hauria retornat 257 USD. Si aquests 100 USD els haguéssim invertit en el període bo, estaríem parlant de 4.270 USD. Impressionant veritat?.
Ningú té la bola màgica per predir amb exactitud què succeirà en un futur, així que tota ajuda, encara que ens sembli un contrasentit, no l’hem d’ignorar. I per a qui vulgui aprofundir sobre el món de les pautes estacionals no hauria de perdre’s una lectura del llibre Trader Almanac dels germans Hirsch.
