- Foto:
Estrenem el 2015 i a la Seu enguany estem de celebració d’un centenari important, doncs la Cooperativa Lletera del Cadí fa cent anys. Vull fer un homenatge en record als homes que just fa un segle van tenir la intuïció de fer canvis importants en el procés productiu de la nostra àrea pirinenca. En primer lloc parlem de Josep Zulueta i Gomis i de la seva visió de futur a la segona dècada del sXX. Tant a l’Alt Urgell com a la Cerdanya, aleshores la situació econòmica era d’estancament dins d’una economia de subsistència, on els pagesos tenien vaques d’aprofitament mixt de carn i de llet i amb una saturació de llet, sobrava llet i és en aquest petit excedent on ens cal veure la causa de la creació de la Cooperativa. Zulueta va engrescar alguns pagesos a la seva idea d’aprofundir en la industrialització de la llet i tot i les reticències de molts la Cooperativa lletera del Cadí va ser una realitat el 9 d’octubre de 1915 amb el nom Sociedad Cooperativa de Lechereias. Les persones que li van fer costat al primer moment. segons consta en el Llibre d’Actes de la Cooperativa del dia 14 d’octubre de 1915, són Joan Armengol, Antoni Cerqueda, Fèlix Comes, Bartomeu Grau; Martí Bordes, Joan Jordana, Josep Lacaya, Enric Vidal, Custodi Ausàs, Francesc Pallarès, Francesc Robert, Francesc Roca ,Bartomeu Majoral, Bartomeu Fité i Francesc Baró, que seran els primers socis de la cooperativa. El nom de Cadí apareix mes tard, primer com a nom d’un formatge i també segons el llibre d’Actes de la Cooperativa en el 1935 designa la institució. En principi són pocs socis, els indispensables per a la seva legalització que es pot fer sota el marc legal de la llei Gasset de 1905. Vull retre un homenatge aquests pioners del cooperativisme que accepten el fet cooperatiu com una filosofia de vida i que com deia l’amic Albert Pérez Baró, «simultàniament que enalteix la personalitat de l’home el fa apte per a la vida social i comunitària». La fundació de la Cooperativa del Cadí ha estat un dels fets cabdals en la nostra història del sXX, primer com a motor de les transformacions internes de les nostres contrades amb la millora de l’economia i del nivell de vida de les famílies pageses, gràcies a un ingrés fix mensual i que ens porta a una recuperació demogràfica; també el canvi de paisatge amb la substitució d’una agricultura cerealista i ramadera de llana pel verd dels prats i les vaques lleteres. Per últim la consolidació de la Seu com a capital econòmica no solament de l’Urgellet sinó d’una part de Cerdanya.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
