E l que us exposo a continuació són les respostes a les preguntes que m’han demanat aquests últims dies sobre els possibles resultats del referèndum a Itàlia. Per descomptat que no puc saber quin serà el resultat del referèndum (odio dir això, però els resultats de les enquestes suggereixen un ‘No’).
Un ‘No’ en l’escenari de vot
· RENZI: ha afirmat que, de fet, renunciarà.
· Tornar a un govern tecnòcrata: sembla probable que els partits establerts volen un govern interí dirigit per Pier Carlo Padoan (actual ministre de Finances i un consumat ‘home Davos’ que ha ajudat a càrrecs molt alts de l’OCDE i l’FMI). Fonts locals em van dir ahir que una condició d’aquest nou govern tecnòcrata seria una inversió del projecte de llei de reforma electoral de l’any passat. Els aspectes positius d’aquesta inversió són que els partits petits tindran més pes, baixar una esllavissada cap a la governabilitat anàrquica farà que moviments com el 5 Estrelles de Beppe Grillo obtinguin més suport. Els costos són clars: la paràlisi política i la manca de reformes.
· Sector bancari (rescat amb fons públics): Després de dos anys tractant d’arreglar el problema bancari d’Itàlia, amb poc èxit, és probable que Padoan reclami un rescat estatal en virtut de l’article 32 de la norma bancària de la UE (que permet un suport financer públic extraordinari, només si l’estabilitat financera es veu amenaçada).
· Deute públic: El rescat del Banc en virtut de l’article 32 no mourà gaire l’agulla del deute global, però els rendiments dels bons s’alçaran ja que Itàlia haurà de moure al voltant de 300 bilions d’euros del deute el 2017. En resposta, el BCE tractarà d’estabilitzar els rendiments dels bons, i jo crec que el BCE optarà per utilitzar el seu programa de transaccions monetàries (OMT) per comprar bons italians. A diferència del seu programa d’alleugeriment quantitatiu, les compres de l’OMT es poden fer amb la condició de les reformes i la responsabilitat pressupostària, el problema amb l’OMT és que necessita una línia de crèdit de precaució europea més àmplia (i el Bundestag alemany ha d’aprovar aquesta línia de crèdit), cosa que Angela Merkel desesperadament tractarà d’evitar abans de les eleccions nacionals del proper mes de setembre a Alemanya. Per tant, l’opció de l’OMT serà fallida i el BCE haurà de fer front a les compres de bons italians en el seu programa de QE abans que s’estableixi una altra línia més àmplia de crèdit
· EUR: La moneda única accelerarà la seva caiguda i es negociarà en un rang de 1-1,05
Un ‘Sí’ en l’escenari de vot
· Les borses europees: Un rally a mig trimestre podria materialitzar-se. Un sí en l’escenari de vot permetria a Renzi treure profit del seu poder executiu i una força major a través d’un programa agressiu de reforma. En cas de que François Fillon surti com a clar favorit en l’elecció presidencial francesa és possible que les accions de la zona euro es beneficiïn d’una fuetada basada en la creença d’un programa basat en la reforma constructiva per a la zona euro.
· Accions (bancs): Un rebot a curt termini en accions dels bancs italians que no durarà molt més enllà. Per què? Un sí en l’escenari de vot no canvia el fet que el sector està en la necessitat d’una solució. El millor escenari seria una resolució més ordenada en el sector privat, (especialment perquè s’acceleraria l’ampli programa de reforma econòmica de Renzi). Tot i així, una resolució en el sector privat seria dolorosa abans que els grans problemes se solucionin (préstecs no produïts, rendibilitat dèbil, un sistema de govern pobre). Es qüestionable si encara son solvents molts dels bancs italians.
· Deute públic: si surt el sorprenent ‘Sí’ en l’escenari de vot de diumenge es podria desencadenar un rebot descomunal a curt termini en els bons italians.
· EUR: La moneda única recuperarà part del terreny perdut (de 1,05 a 1,10), que probablement començarà a perdre terreny en els pròxims mesos.
