Fa escassament una setmana, de visita a Barcelona, no em sabia avenir de la deixadesa en què vaig trobar la ciutat; d’alguns indrets, fins i tot, me’n va sobtar la brutícia. Un rètol penjat a la paret d’una caseta d’obres amb la inscripció “por favor no vomiten dentro de la caseta, los trabajadores lo agredeceremos” em va deixar aclaparada.
Ho vaig comentar amb un company –barceloní convençut– que em va confirmar l’incivisme constant dels turistes, però també, sovint, dels propis residents. Reconeixia que si bé la campanya de recollida de les tifes dels gossos i àdhuc el control repressiu dels propietaris incívics havia donat bons resultats, en canvi la lluita pel que fa al tema de xiclets, burilles, mocadors de paper, gots de plàstic, llaunes i deixalles similars no tenia el mateix resultat.
Es queixava que tot i la bona voluntat de l’Ajuntament en la col.locació de papereres i contenidors, aquests estan sempre plens i la rapidesa dels serveis municipals en la recollida es troba superada per la rapidesa amb què s’omplen i amb què es va llençant pels racons (o no) allò que fa nosa a les mans. També em va confessar sentir-se avergonyit de l’endemà de les festes, quan, en alguns indrets, els vòmits s’escampen pel mig de la voravia i els treballadors de la neteja procuren dignificar l’espai a cops de mànega.
Va acabar sorprenent-me amb una qüestió que no havia detectat, però que, un cop feta la reflexió , sí que tenia part de raó: es tracta de la indumentària dels vianants, que en molts casos és més pròpia del camí de la platja al xiringuito que de la zona de despatxos de l’Eixample. Em va dir que després de moltes queixes similars a les que comentava, semblava que l’Ajuntament ja estava treballant en una campanya severa contra l’incivisme, i la premsa catalana del cap de setmana així ho corrobora.
És una llàstima que, un cop més, les mesures repressives i coercitives resultin ser les úniques eficaces quan, com diu una rajola al meu poble d’estiueig “la netedat és senyal de civilització”.
redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
