Ja portem uns quants anys veient els estira i arronsa que es produeixen entre els polítics d’àmbit nacional i els polítics d’àmbit comunal, pel que fa a temes tan diversos com la racionalització de les gestions administratives, el desdoblament d’activitats socials, comercials, promocionals i turístiques, o la gestió dels tributs. A priori, són temes que haurien de resultar senzills de delimitar, tenint en compte unes lleis de referència clares (Competències i Transferències entre d’altres), però que des del vessant de la interpretació jurídica acaben donant com a resultat informes contradictoris o, si més no, contraposats.
El darrer exemple el trobem amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, que pel que fa a les corporacions locals ha gaudit d’una pròrroga d’aplicació fins l’1 de gener del 2016, una qüestió que va provocar prurigen al Consell General (tots colors inclosos), que s’ho va haver d’empassar per la via d’extrema urgència.
No entraré en els retrets i afirmacions que es van emetre en contra dels mandataris comunals –els mitjans se’n van fer a bastament ressò– ni, tampoc, en les justificacions que han esgrimit els mandataris comunals, senzillament perquè la sensació que tinc és que en temes de tanta importància els nostres dirigents prefereixen quedar-se amb les qüestions de forma, abans que abraçar les molt més urgents i preocupants qüestions de fons.
Si no recordo malament, la primavera passada –en plenes negociacions entre el llavors Ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, i els comuns–, el Comú de Sant Julià de Lòria va demanar la creació d’una taula nacional per abordar la modificació de les lleis de competències i de transferències comunals, tema que no va merèixer ni la més mínima atenció per part de la resta d’entitats comunals i que el Govern, amb la crisi que se’n va derivar, va obviar de puntetes.
La situació no ha canviat substancialment i la gravetat de la situació econòmica de l’Administració segueix estant a l’ordre del dia. Em pregunto, a escassos mesos de campanyes electorals (nacionals i comunals), quins seran els partits que tindran la valentia i, sobretot, la responsabilitat política d’incloure la qüestió de la modificació de la Llei de competències, de la Llei de transferències i la modificació de la Constitució, en els seus programes, quan tots saben que això és inexorable. I, més encara, em pregunto si, un cop passades les eleccions, quan partits, plataformes i altres andròmines pactin per governar, seran capaços de tirar endavant aquests compromisos programàtics, a l’empara d’un Consell General cada cop més afeblit.
escriuresenseinterrupcions.blogspot.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
