T ot ha passat molt ràpid, massa ràpid per poder prendre consciència de les tragèdies perquè les possibles noves relacions Cuba-EUA acaparen l’atenció mundial. Però les xifres dels dos horrors són aquí i jo no acabo d’entendre -sempre em passa el mateix i no escarmento- com és possible que aquestes coses succeeixin el 2014 i que ningú faci cap altra cosa que condemnar enèrgicament el que toqui condemnar aquest dia, paraules que no solucionaran res, que no canviaran res.
Parlo de la massacre del col·legi de Pesahawar duta a terme pels talibans pakistanesos que van matar a sang freda a 141 innocents, nens i gairebé nens, als que anaven després donant el tret de gràcia d’un en un després de cremar vius diversos adults, entre ells la directora del col·legi i una professora.
Parlo de la nova bogeria del grup Boko Haram que torna a ser el tràgic candidat a la major vilesa humana després de matar a 35 persones al poble de Gumsuri (Nigèria) i segrestar a 185 dones i nens. Gumsuri es troba en la carretera que porta a Chibok, el lloc en el que terroristes de Boko Haram van segrestar més de 200 nenes l’abril passat.
Fins a aquí les notícies tal qual. Ròssec. Nens morts. Nenes segrestades. És massa sang picant contra les portes blindades d’Occident. Però a Occident estan més preocupats de la devaluació del ruble i de la seva pròpia crisi. No entenc que l’ONU no es reuneixi d’urgència i decideixi posar fi a la bogeria d’aquests grups que atempten contra tots els drets humans.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
