Des de ben petit el fil i l’agulla han estat ben presents a la meva vida, però mai hauria arribat a pensar que podria estar tan vinculat a l’ofici, fins que una nit del mes de març un grup de persones ens vam connectar per coordinar una xarxa d’elaboració de mascaretes casolanes, que ajudessin a la societat andorrana a tenir més eines per fer front a la pandèmia.
Per això, avui, 5 de desembre, jornada en què se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, voldria dedicar aquest espai a totes les voluntàries i a tots els voluntaris que en plena pandèmia mundial es van unir i van teixir xarxes de col·laboració ciutadana. Totes iniciatives claus durant els inicis de la crisi de la Covid-19. Però per què van ser claus?
Van ser claus perquè van permetre crear xarxes de confiança i de comunitat, així com augmentar el sentiment de pertinença a un col·lectiu, bàsic en un moment de crisi, de desordre i de confusió mundial, com el del passat març del 2020. Perquè en un moment com aquell, el capital social va esdevenir més fonamental que mai. És a dir, tota aquella col·laboració social, entre els diferents grups d’un col·lectiu humà, basada en la confiança mútua, les normes efectives i les xarxes socials.
Aquesta crisi ha evidenciat que el paper de la comunitat de ciutadans i ciutadanes és més important que mai a l’hora d’afrontar nous reptes i amenaces. La multitud d’iniciatives ciutadanes i les diferents mostres de solidaritat han evidenciat que, en un temps on no ens podem tocar, ni estar amb els nostres familiars i on no tot es podia comprar, l’acció cooperativa i voluntària ha esdevingut clau. Perquè si alguna cosa hem d’aprendre d’aquest 2020, que tot just ara s’acaba, és que junts som capaços de tot. Que l’individualisme no és la solució i que una societat amb un fort voluntariat està més preparada a respondre a qualsevol adversitat.
De la crisi n’extraiem també que el paper de l’Estat i de les institucions és bàsic per garantir el nostre benestar social. No obstant això, personalment, també espero que aquesta crisi ens serveixi per rumiar què som com a societat i quin paper tenim cadascú com a part d’un tot, com a part d’una comunitat. Ja que una societat sense comunitat, és una societat sense ànima i identitat. Una comunitat que necessita l’activitat de voluntaris i voluntàries per funcionar i avançar.
I aquest 2020 la comunitat andorrana ha demostrat ser més forta que mai, ja que s’han superat, amb èxit, les barreres que suposava estar en pandèmia mundial, amb distància social i sempre garantint les restriccions i normativa establerta. Ja que, si de per si s’ha d’agrair sempre l’activitat del voluntariat andorrà, aquest any, i a causa dels riscs afegits del virus, la seva dedicació ha de ser felicitada amb escreix.
Perquè, com apunta l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en la seva campanya d’enguany: amb el voluntariat, units som més forts. Aquest any 2020 ha de ser exemple pels anys que vindran. Perquè sols no farem res i perquè junts ho podrem tot. Per tot això, gràcies! Gràcies, voluntaris i voluntàries.
