En el debat empresarial sovint es parla de resultats, de creixement o de finançament, i no sempre es dona prou rellevància a com es prenen les decisions dins de les empreses. És precisament en aquest espai, sovint invisible, però determinant, on entra en joc la governança corporativa, un concepte que habitualment s’associa a grans estructures empresarials o a entorns altament regulats.
En un article anterior abordava la importància creixent dels criteris ESG, que han contribuït a ampliar la mirada sobre la sostenibilitat empresarial. Aquest marc de reflexió no es limita a aspectes ambientals o socials, sinó que posa també l’accent en com es governen les empreses, en la qualitat de la presa de decisions i en els mecanismes que garanteixen la seva coherència i continuïtat.
La realitat del teixit empresarial andorrà és ben diferent de la que sovint s’associa a aquests conceptes. Predominen les petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars o constituïdes entre socis que mantenen vincles personals estrets. En aquest entorn, les decisions es prenen sovint de manera informal, sense procediments clars ni òrgans de decisió definits, amb la confiança com a principal motor. Aquest model pot funcionar durant anys, però acostuma a mostrar les seves febleses quan apareixen discrepàncies, canvis generacionals, inversors externs o moments de dificultat econòmica.
La governança corporativa no és burocràcia ni rigidesa excessiva. És, en essència, l’establiment de regles clares sobre qui decideix, com es decideix i amb quina informació. És definir rols, responsabilitats i mecanismes de control que permetin anticipar conflictes i gestionar-los abans que esdevinguin irreversibles. La seva absència no sol provocar problemes immediats, però sí que incrementa el risc de bloquejos, disputes entre socis i pèrdua de valor empresarial.
Un dels errors més habituals és pensar que la governança només és necessària quan l’empresa creix o quan entra un inversor. En realitat, és precisament en les primeres etapes quan resulta més fàcil establir unes bases sòlides. Quan les relacions encara són bones i les expectatives estan alineades, és el moment idoni per pactar com es resoldran eventuals desacords i com s’adaptarà l’empresa als canvis futurs.
Des del punt de vista jurídic, la manca de governança també pot arribar a tenir conseqüències rellevants. Els administradors assumeixen responsabilitats que sovint no van acompanyades de criteris clars de decisió ni de mecanismes de suport. En un entorn cada vegada més exigent, on es demana transparència, diligència i visió a llarg termini, la governança esdevé una eina imprescindible per protegir tant l’empresa com les persones que la dirigeixen.
Entendre la governança corporativa com una eina de prevenció i no com una imposició és clau per reforçar la seguretat jurídica i la continuïtat de les empreses andorranes, en definitiva, una inversió en estabilitat i futur empresarial.
