Quan sents la música, el ritme atreu, però de voltes parant l’orella et sorprenent les seves lletres. Algunes, amb una qualitat humana excel.lent, són com les cançons dels trobadors d’antuvi. De ben segur que, en el seu subconscient, tindran musicada lletres de cançons dels seus moments més íntims. Hi ha miler d’exemples; només s’ha d’escoltar a la ràdio o en la nova fibra òptica d’Internet.
Macaco és un grup de Barcelona que actualitzen la rumba amb mestissatge de ritmes llatins. L’any passat, amb National Geographic, va editar el videoclip de Moving, on canta com “d’una gota al costat d’una altra es fan onatges i després mars… oceans”. En aquest 2010 sona Tengo, i ens recorda com si fos un bell savi, que “el que es té només es manté a força d’amor i fe, perquè no és més ric el que més té, sinó el qui té quelcom i ho conserva sense refredar-ho, sense oblidar-ho en un calaix, perquè no hi ha tresor més gran que el guardat en el cor i no a la butxaca trista d’un pantaló”.
Jorge Drexler és un dels altres cantautors que no s’acaben mai… les seves lletres són una font inesgotable de poesia. Al 2005 va guanyar un merescut Oscar a la millor cançó per Al otro lado del río. Aquests dies em sorprenc taral.larejant, com energia positiva de bon matí, la cançó Todo se transforma: “Cadascú dóna el que rep i després rep el que dóna, res és més simple, no hi ha altra norma, res es perd… tot es transforma”. Perquè Drexler és dels meus; el seu darrer disc, Amar la trama, és una declaració de vida i d’amor.
La darrera sorpresa ha estat amb el darrer disc de Juan Luis Guerra, A son de guerra. És pura força de trompetes i tots els ritmes llatins. El seu primer senzill, Bachata en Fukuoka, porta amb efectes cinematogràfics la música llatina a la cultura d’oriental, comença la seva lletra: “Digues-li al matí que s’apropa el meu somni… que el que s’espera amb paciència, s’aconsegueix”. I així, en el dia a dia, tan sols s’ha de parar l’orella i sense adonar-se’n, veuran aparèixer fars al mar de la vida per poder continuar, perquè… “s’ha d’estimar més la trama que el seu desenllaç”.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
