DIPUTAT
En l’últim plenari del Parlament de Catalunya, des del Grup Socialista, hem interpel·lat el Conseller de la Presidència, responsable d’Esports, sobre diferents problemàtiques que cal abordar amb urgència. Entre tots, hem aconseguit que Catalunya sigui un «pool esportiu» reconegut a nivell mundial. Per entendre el gran impacte que té en la societat i l’economia catalana la pràctica esportiva, posaré alguns exemples: L’esport representa prop del 2,5% del PIB català, les empreses esportives facturen 4.000 milions d’euros anuals, 600.000 persones practiquen esport federat, 437.000 en esport escolar; el 70% de les persones d’entre 15 i 69 anys practica activitat física i 100.000 voluntaris i professionals fan possible que la pràctica esportiva funcioni.
La diversificació que ha viscut l’esport, amb activitats de tot tipus i per a totes les edats, ha elevat a l’enèsima potència la pràctica d’activitat física a Catalunya. Alguns estudis assenyalen que per cada euro gastat en polítiques públiques d’esport es genera un estalvi de 3 euros en salut. De fet, cada any hi ha uns 3.300 morts a Catalunya relacionats amb el sedentarisme i la falta de pràctica esportiva. Tot i l’estreta vinculació de la societat catalana amb el món esportiu, aquest està immers en un moment especialment delicat que posa en risc el model actual i la continuïtat de diverses activitats. Aquesta problemàtica té el seu origen en les decisions errònies i injustes dels governs espanyol i català i en la crisi econòmica i la baixada del patrocini privat. Cal abordar i solucionar els problemes derivats de les inspeccions de la Seguretat Social als clubs, la llicència única esportiva, l’augment de l’IVA de les instal·lacions esportives del 8% al 21% o la manca d’una llei de mecenatge. A més, la reducció del 70% del pressupost del Govern català per a l’esport federat i del 50% per a l’esport escolar o la pràctica desaparició de les ajudes per a manteniment d’equipaments posa en escac el món esportiu. La retallada mitjana del pressupost català, des de l’inici de la crisi, ha estat del 30%.
Fa anys que defensem un model esportiu que assumeixi el cost de les assegurances mèdiques, de les llicències esportives escolars o federatives dels menors de 16 anys per fomentar la pràctica esportiva. Després d’escoltar la disconformitat dels entrenadors esportius, demanem impulsar una nova moratòria i convalidació dels títols esportius expedits per les federacions esportives. Tanmateix, pel què fa a la promoció de l’esport d’elit, s’ha de mantenir el paper dels Centres de Tecnificació Esportiva de Catalunya i aturar el possible tancament i trasllat del d’Esplugues. La promoció de l’esport de competició ajuda a augmentar el de formació.
Els grans èxits d’esportistes catalans es deuen al model dels centres de tecnificació esportiva que ara es qüestiona. Lamentablement, cada dia hi ha menys diners des del sector públic, i des el privat, per a l’esport. I, a més, la legislació pública agreuja més la situació. En resum, caldria que definir i defensar el model esportiu Català i plantejar-nos què demanem al Govern de l’Estat per alleugerir la situació de l’esport a casa nostra. Tenim la competència, per tant, la responsabilitat i l’obligació de trobar respostes pel futur de l’Esport català.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
