Explica el meu admirat Josep Obiols, autor del llibre Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó (Edicions Salòra), que a pagès quan naixia una nena era una alegria ben gran, i es solia dir «més val tenir una filla puta que un fill canonge», amb perdó.
I és que l’arribada d’una filla a una casa es celebrava per motius ben interessats; les mares veien en ella una ajuda futura per l’àrdua feina de la vida rural, i els homes respiraven alleugerits en pensar que ja tenien assegurat qui els cuidés de vells. I han canviat gaire les coses?
Tenim dades molt recents que ens venen a dir que no gaire: segons el baròmetre del CIS més del 60 % de les dones espanyoles realitzen sempre o quasi sempre soles les tasques domèstiques, el 71% cuinen sempre o quasi sempre i sobre el 87 % d’elles recau fonamentalment la cura dels fills en els tres primers anys de vida. I, per acabar-ho d’adobar, segons el CSIC, el 89 % de les cuidadores són dones, la majoria cònjuges i filles.
De mares a filles es transmet aquest model, reforçat per una societat encara patriarcal; i les filles, tot i adonar-se que són tasques sovint desagraïdes i injustament repartides, per amor a la família, per solidaritat de gènere i per manca de suports acaben, moltes d’elles, ajudant a les seves mares primer, i fent-ho elles després.
Les dones adultes, i molt especialment les que tenen una situació econòmica desfavorida, pateixen les conseqüències d’una vida tant sacrificada en la que la triple jornada, laboral, domèstica i familiar, les porta en moltes ocasions a nivells d’esgotament (per l’esforç realitzat) i frustració (per allò que han de sacrificar) que minven la seva salut física i emocional.
I és que, a més, en el mercat laboral, la situació tampoc és gaire per tirar coets. Les espanyoles cobren de mitja un 23 % menys (bretxa salarial) i la seva presència en els llocs de poder (sostre de vidre) és encara residual. Moltes d’elles treballen en pitjors condicions, amb contractes de treball temporals i de mitja jornada, i són les principals víctimes d’assetjament a la feina, de discriminació per raó de gènere i d’assetjament sexual.
Des de l’administració hem i podem fer molt.
Promoure els valors d’igualtat de forma transversal, en totes les àrees i sectors on intervé l’administració; impulsar la creació d’espais de suport per a la cura dels fills i de respir familiar; assegurar places suficients de llars d’infants, residències i centres de dia; treballar amb el teixit empresarial per implementar polítiques d’igualtat i conciliació en el món laboral; recolzar programes educatius que fomentin els valors d’igualtat, així com espais de reflexió entre els agents socials; oferir suports específics a dones en situació vulnerable; i avaluar de forma continua totes aquestes accions des d’una perspectiva d’impacte de gènere.
Diversos estudis d’àmbit internacional apunten els beneficis que aporten les polítiques d’igualtat en diferents àmbits: major productivitat i millor ambient laboral a les empreses, homes i dones amb vides més sanes i amb millors relacions de parella, fills més equilibrats…
Tots hi sortim guanyant. Fem-ho possible junts.
