- Foto: NOE
Resulta interessant comparar Andorra amb Catalunya. Hom pot veure, en aquests moments, com les debilitats d’un, són la fortalesa de l’altra, i a l’inversa.
Catalunya manté una gran fortalesa interna en la seva gent, les associacions de la societat civil i els grups polítics. Una unió que els faculta per emprendre un camí tant difícil com el que ha proposat el seu president aquesta setmana. Un full de ruta per aconseguir la independència en els propers dos anys, en la qual proposa de forma genuïna una fórmula amb el doble objectiu de superar la dinàmica partidista, i alhora de protegir el futur dels partits catalans. Fent pinya junts per poder tenir un futur propi.
Andorra també té en aquests moments els astres ben alienats, per poder encarar el que oficialment s’ha acabat denominant com l’aproximació al mercat interior de la UE. El president de la Comissió Europea és també d’un petit país, Jean-Claude Juncker, qui va ser durant 18 anys primer ministre. Per tant, convindria esperar que la Comissió disposi d’una sensibilitat especial vers Andorra alhora d’encarar les negociacions, sobretot si aquestes s’engeguen en el segon semestre del 2015, quan Luxemburg ostentarà la presidència del Consell Europeu; d’aquí la visita del Cap de Govern i del Ministre de Finances a Luxemburg.
Reconegudes les fortaleses, és necessari identificar les debilitats. A Catalunya la fortalesa la tenen en l’interior del país, però la debilitat és el seu exterior, perquè com dirien alguns «ni hi és, ni se l’espera». A Andorra ens passa a l’inversa, la fortalesa és a l’exterior on l’expresident Barroso reiterava la voluntat inequívoca de la comissió d’obrir un mandat de negociació sobre el mercat interior amb Andorra, San Marino i Mònaco; però per contra és en l’interior on està la nostra debilitat, perquè internament no hi ha la unanimitat que convindria per encarar amb seguretat, aquest camí.
Si del que es tracta és de convertir les debilitats en fortaleses, la feina del proper any hauria de ser ben clara, i tal com va proposar el mateix ministre d’afers exteriors, fer un referèndum per validar l’acord d’associació. Però el referèndum no hauria de servir per a contar-se, sinó per a fer una feina prèvia i important, consolidant una visió del què li convé i del què pot assumir aquest país.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
