Encara em pregunto com és possible que hi hagi tipus en aquest mercat que pretenen interpretar els moviments dels índexs i donar una explicació als mateixos. Mirin, entre algoritmes, indexació, trackers, estructurats, Vars, carry trade, intervenció massiva dels bancs centrals, tipus negatius, etc. la noció de mercat com a fòrum de formació de preus és menys fiable que una barca acostant-se al teu iot a les costes de Somàlia.
De fet, no entenc com encara se’l pot anomenar mercat. Entenen el meu disgust amb tot aquest desplegament d’artificis? ‘En els últims 15 mesos, S&P ha passat de sobrevenda a sobrecompra (mesurat per l’índex RSI 35) en 3 ocasions! Una cosa que mai havia passat en tan breu espai de temps. És com si dominés la percepció que hi ha in ‘big buyer’ i quan aquest senyalitza que es pren un respir tot tremola, ja que en tots els subjacents les posicions estan ara d’un únic costat en cada tendència. No hi ha forces d’equilibri a banda i banda. És tot blanc o negre, i clar, els shocks es succeeixen amb més freqüència.
Què fer llavors? Callar i veure-les passar? Una proposta certament suggestiva en aquests temps, creguin-me. Però això seria desatendre’ls a vostès. Hi ha qui així ho desitja. Un trader em va enviar una nota interessant l’altre dia. Deia alguna cosa així com: «Quan un analista s’equivoca en diuen revisió. Quan un tader s’equivoca en diuen pèrdua» (suposo que era la seva forma -poc subtil- de dir-me que està fart d’escoltar nouvinguts infames deixant anar constants batiburrillos de banalitats. No s’ho retrec). Li diria que tampoc serveixen als nostres clients els pensaments breus i reduccionistes dels traders, doncs en veritat persegueixen coses diferents; com tampoc no es pot desatendre al personal. Així que no sé què és pitjor. Però no importa. No em trobarà en aquesta batalla. El veritablement important és entendre que avui no hi ha mercat. Algú es pot preguntar: De què em serveix saber això? Si més no, això hauria d’ajudar a no fiar-se dels ral·lis, o per exemple, a portar millor els xocs. Per sé, això ja és bastant.
Si m’ho permeten (i amb permís dels traders) m’agradaria aprofundir en una qüestió més estructural (en la qual cap d’ells nedarà) i que crec els resultarà d’utilitat en les seves decisions. De sobres saben que la doctrina imperant avui (proclamada en la litúrgia contemporània dels bancs centrals) és la d’executar l’eutanàsia als rendistes que tenen preferència per la liquiditat per invertir-la en actius de generació de rèdits. La idea és simple: forcem al rendista a una menor preferència per la liquiditat. D’aquí les polítiques de tipus zero (o negatiu).
Els meus estimats i entusiastes responsables d’aquestes polítiques neokeynesianes (deixeu-me dir que Keynes era bastant més intel·ligent), incorren en dos errors aquí, i que en la meva humil opinió, tindran un impacte negatiu en el futur (Sí. També sobre els mercats):
1. El primer error és que els nostres banquers centrals encara utilitzen la definició de «rendista» usada fa 80 anys (en l’era de Lord Keynes). Efectivament, Keynes va definir al rendista com aquell individu que acumula liquiditat per generar rendes, i aquesta preferència per la liquiditat reduïa la velocitat dels diners. En aquesta època, el seu plantejament podria tenir sentit, ja que la liquiditat del món estava en mans d’aquests estalviadors rendistes. Avui, els autèntics rendistes posseïdors de la major part de la liquiditat del sistema són els senyors Apple, Microsoft o Google; cada un amb trilions de dòlars en cash aparcats en els seus balanços. I dic jo, no hauria de ser a ells a qui s’haurien d’aplicar les polítiques keynesianes d’eutanàsia a les seves rendes? (Creguin-me, els petits estalviadors i retirats no posseeixen trilions de dòlars en liquiditat). Em va ensenyar el meu preuat mentor que, en aquests casos, la solució passaria per aprovar una llei que estipuli l’obligació d’aquestes empreses de distribuir tot aquest cash immobilitzat (cas contrari, valdria també fiscalitzar al 100% tots els beneficis retinguts en cash). Estic convençut (com ell) que si tots aquests trilions de cash es distribuïssin (en comptes de romandre immobilitzats en els seus respectius balanços), seria molt efectiu provocar un augment en la velocitat dels diners. Molt més que practicar l’eutanàsia a tothom. M’explicava una anècdota. Això és com quan Churchill, assistint al 1945 a la desfilada de les interminables columnes de l’armada vermella soviètica a Berlín, en commemoració per la victòria dels aliats, es va inclinar lleument per dir-li a l’orella alguna cosa als seu assistent. Es diu que li va dir: «Em sembla que hem matat al porc equivocat». Doncs això és el mateix. Les nostres autoritats s’equivoquen de rendista. Un error igual de greu.
2. El segon error és que l’eutanàsia l’estalviador-rendista (via tipus zero o negatius) no només NO aconseguirà reduir la seva preferència per la liquiditat, sinó que l’augmentarà, i això enfonsarà encara més la velocitat dels diners, l’economia… i potser… els mercats. Mirin. Hi ha una «llei» no escrita segons la qual els estalviadors inverteixen els seus estalvis en actius de risc a raó d’una simple expressió numèrica: (100 – la seva edat). De manera que si el nostre estalviador té 70 anys, invertirà (grosso modo) 100-70 = 30 per cent dels seus estalvis en actius de cert risc, mentre que la resta (70%) la mantindrà en liquiditat -o actius de rendibilitat ( el que jo anomeno la part conservadora de la seva cartera). Doncs bé, imagineu-vos que són vostès aquesta persona i el seu banquer els crida per dir-los que els rendiments en la part conservadora de la seva cartera seran a partir d’ara molt menors. Què faran vostès? Els diré el que probablement faré jo quan tingui 70 anys (i dos néts que en aquells dies rondaran els 10-12 anys). Incrementaré la porció dels meus estalvis en actius líquids (de rendes) per recuperar el nivell nominal de renda que he perdut amb l’«eutanàsia» aplicada a la meva cartera. I l’últim que faré és augmentar la meva exposició de risc en un mercat en el qual no hi ha mecanisme de formació de preus. Què creuen que passarà llavors amb la velocitat dels diners, un cop he augmentat la meva preferència per la liquiditat? Exactament el que avui està passant, per a sorpresa de les nostres autoritats.
En fi. Perdonin les digressions d’aquest ignorant analista, i tinguin en compte el que els deia al principi. Avui no hi ha mercat. Això hauria de ajudar-los.
