Hi ha moments vitals en què la descàrrega d’adrenalina, la passió o la intensitat del sentiment fan que puguem experimentar uns plaers intensos –d’aquells que ens deixen sense alè–, però el cert és que aquests instants no acostumen a ser fruit de la quotidianitat. En el dia a dia, en canvi, anem experimentant petites coses que –segons l’estat emocional en el què ens trobem– es poden transformar en sensació de benestar o, fins i tot, en plaer. Suposo que el pas dels anys fa que hi siguem més sensibles i que passem a reivindicar aquestes sensacions simplement perquè potser estem més saturats de grans emocions, o perquè es fan més esporàdiques, o, fins i tot, perquè el temps s’escurça i cada cop ens queden menys voltes al compta-quilòmetres.
Cadascú té un marcador i unes referències que li són pròpies –és allò que té d’enriquidor la diversitat. Algunes, però, acostumen a ser força comunes, i encara més quan la ubicació geogràfica o la cultura són similars. Al nostre país, i a les regions veïnes de muntanya, hi ha una sensació força agradable, que és veure com cau la neu espessa i posa; és un plaer sentir alhora el silenci i la pau de la vall. Seguint amb la vessant de la naturalesa, l’olor de la pluja fresca damunt la terra, sentir el brogir del riu, escoltar ulls clucs la remor de les onades, o encara despertar amb un dia de sol esplendorós, són sensacions que segurament ens retornen a algun plaer ancestral.
De forma menys poètica –però igualment eficaç–, pots trobar una sensació similar amb aquella cançó que sents a la radio del cotxe o al fil musical del centre comercial, que et remunta i et dóna ganes irreprimibles de cantar-la o ballar-la; o encara, quan et poses al llit i gaudeixes del frec d’uns llençols nets i olorosos; què dir de quan tens la sorpresa de trobar un bitllet oblidat en alguna butxaca o en una bossa; o sentir la flaire del pa fresc passant davant del forn; o aconseguir aquell resultat que tant anhelaves; o estar assegut en la foscor del cinema gaudint d’una bona pel·lícula; i menjar unes preses de xocolata després de la feina cansosa… Són petits gestos fugissers que canvien l’estat anímic per una bona estona.
Celebrant el mes de l’amor i l’amistat, i a pocs dies de la festa comercial de Sant Valentí, també cal recordar els plaers senzills i intensos de les mostres d’afecte: les rialles dels éssers estimats, la nota amorosa que et deixa un fill o un amant, el WhatsApp o la trucada d’un amic des de la llunyania, aquelles flors o aquell regalet que t’arriba d’imprevist, estar xerrant amb una amiga sense veure passar el temps, fer un sopar d’amics compartint un bon vi i menges especials entre rialles, trobar-te per casualitat amb algú que aprecies…
Finalment, n’hi ha tants de moments que produeixen plaer que se’m fa curta la columna. Seria bo –des de la nostra diferència– que cadascú de nosaltres redactés la seva pròpia llista de plaers senzills, com una manera de provar-nos que el camí vers la felicitat està fet de petites coses al nostre abast, o simplement per recordar-nos, com diu un proverbi francès, que el més gran dels pecats és no tenir plaers…
