Sembla lògic que a Blesa i a Rato no els sortissin els comptes després del minuciós saqueig de Caja Madrid i Bankia. Amb la inèpcia professional, els crèdits bojos als amics del totxo, les inversions absurdes, les targetes black, les brutals remuneracions i indemnitzacions als directius, el finançament dels deliris megalòmans dels polítics del PP amb comandament en plaça, els premis menors repartits entre els polítics d’altres partits, sindicalistes i empresaris, i amb el mirar a una altra banda dels òrgans d’inspecció i reguladors, Banc d’Espanya i CNMV, es va quedar la caixa tremolant. Es van falsejar els comptes a la sortida a borsa del banc fallit perquè no quadraven, ni fins i tot després del robatori massiu als clients mitjançant les estafa de les preferents i de les subordinades, de manera que calia escurar fins a l’os l’estalvi popular i el que quedava del modest patrimoni dels treballadors i els jubilats amb accions que valien, si em permet l’expressió, una merda.
Als destructors de les Caixes no els sortien els comptes, però aquí van, lliures encara que amb l’ombra de Caín, com un fètid alè, cosit a l’esquena, i també els seus continuadors, els seus ocultadors, els seus cooperadors, els seus consagradors, els seus còmplices ,però els que no caminen són les víctimes de la monumental despulla als qui els tribunals de justícia van donant la raó, un a un, gota a gota, cas a cas, que sempre van tenir. Acabo de rebre una trucada que m’informa de la mort, ahir a la nit, d’una d’aquestes desenes de milers de víctimes: Paco, 50 anys, un dels que cada dijous es manifestava a la Puerta del Sol, empleat de l’Agència Estatal de Meteorologia. Hi havia guanyat la seva demanda contra Bankia i havia recuperat els seus estalvis, però n’hi va haver prou que es relaxés una mica llavors perquè la tensió i el patiment acumulats cursés en l’infart que l’ha fulminat. No és el primer. Es tracta, això de la confiscació dels béns de les persones a punta de bergant i decrets, d’un robatori amb resultat de morts
Els comptes de Bankia. Tot estava podrit al cor d’aquestes torres tortes, i la pudor que va desprendre en esclatar segueix, amb l’anuència del Govern, destrossant la gent.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
