Un dia d’aquestes festes vaig tenir la sort de poder assistir a Barcelona a la representació del Petit Príncep, un musical d’Àngel Llàcer amb música de Manu Guix. Un conjunt de teatre i d’audiovisual d’una gran bellesa plàstica. Vull dir d’entrada que em va emocionar, era fàcil doncs sóc una fan indiscutible de Saint Exupéry i d’aquest seu personatge de ficció a qui vaig tenir la sort de conèixer a l’Institut de la Seu quan era adolescent de la mà de Maria Poch, una excel·lent professora de francès que ens va fer llegir el Petit Príncep i així com fer un cop d’ull a la Pesta d’Albert Camus. I des de llavors que sempre més el Petit Príncep ha esta un dels llibres de capçalera i el personatge un amic. També a finals del curs passat vaig participar amb unes companyes de l’EOI de la Seu a l’activitat de la Biblioteca de Sant Agustí l‘Hora del Conte, explicant alguns episodis del Petit Príncep, dirigides per l’estimada professora Guénola Moreau. En honor a la veritat he de dir que la nostra petita representació va ser molt mes humil que la del teatre Barts. A l’Àngel Llàcer i al Mano Guix els conec per la radio i televisió, però avui els vull felicitar per, al meu parer, la feina ben feta en aquesta representació musical del Petit Príncep. Vull remarcar la gran professionalitat del personatge de l’aviador, que l’Àngel Llàcer broda, sense oblidar la creació musical amb cançons que expressen tots els sentiments que aporta el Petit Príncep, l’amor, l’amistat, la sinceritat, la curiositat. I la sort va continuar en rebre la revista Colors de la Fundació Adís de Puigcerdà i llegir que a l’Escola Bac d’Alp van fer el passat més de novembre una setmana cultural dedicada al Petit Príncep, tot commemorant el 70è aniversari de la mort de Saint Exupéry. També m’he emocionat llegint la feina feta a l’Escola Bach de Cerdanya que han distribuït el treball en taller: el de l’aviador, el de la Rosa, el del Vanitós, el de l’Home de Negocis, el del Fanaler, el del Geògraf, el de la Guineu i el de la Serp i així tots els interlocutors del Petit Príncep intercanvien idees, i és així com es val Saint Exupéry per donar-nos les reflexions que tant ens motiven. Ahir em deia la Teresa Castellà, la companya de l’Eoi que va fer de Petit Príncep a la biblioteca, que El Petit Príncep no seria el que es sense els personatges que l’acompanyen i vaig haver de donar-li la raó.. En tot cas en aquest inici del 2015 ens es molt necessari que els valors del Petit Príncep perviuen entre nosaltres i ens ajudin a dialogar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
