El calendari no és més que una convenció per acomodar la nostra existència al temps i ordenar o desordenar les nostres vides en funció del moment. No m’agraden les festes de cap d’any ni tots els tòpics que s’acumulen en el canvi de dígits del calendari. És una manera d’aferrar-se a aquests períodes com si el mesurament del temps pogués canviar, per si mateix, les nostres vides. Tant me fa l’any 2015 que el 2050, llevat perquè significa que el final està més a prop i les condicions de vida s’alteren per la biologia dels nostres cossos.
No hi ha una ratlla que determini els fets, són els fets mateixos els que prenen el comandament independentment de quan es produeixin en el calendari.
Ens fixem en tant es produeixen i datem processos històrics llargs remetent-los a una data simbòlica: la caiguda del Mur de Berlín, la crisi financera o la revolució russa. Són processos que duren temps però es daten per acomodar-los millor a la memòria.
Ara vénen els vaticinis gairebé obligats. Especular amb el que ens espera en els propers 12 mesos i fer inventari dels que han transcorregut sota la denominació d’origen 2014. Els fets formen plataformes de situacions que, a més, com no podria ser d’altra manera, emmagatzemen sobresalts i variacions inesperades. No hi ha certeses. I en l’època que vivim, molt menys.
Mariano Rajoy fa plans, com gairebé tots els ciutadans, per al nou any. Té el conte de la lletera de la recuperació, com a única bitàcola per mantenir-se al poder. I creu que no hi ha amenaces desconegudes o actua com si no les hagués. El simple pas dels mesos crearà la sensació que ja hem superat la crisi i aquesta és la seva pedra filosofal perquè els seus descontents tornin a la cleda empesos per la por a les formacions emergents que volen redefinir el sistema.
Hi ha moltes incerteses que poden accelerar, frenar o anul·lar les previsions. És bo que baixi el preu del petroli, però és molt dolent que baixi massa. Si cau en excés, moltes inversions s’anul·laran, països com Rússia, Veneçuela o el Brasil poden patir retrocessos que llastin l’economia mundial. La inestabilitat a Síria i l’Iraq pot promoure sobresalts de producció de cru.
Si es produeix una crisi de l’euro com a conseqüència de la inestabilitat política a Grècia, tota la zona euro es pot ressentir.
Una caiguda forta del PIB a Rússia pot tenir repercussions directes a Europa.
Totes aquestes situacions formen part també de les prediccions per al 2015. Els que gaudeixin d’informació privilegiada, com sempre, trauran profit de les grans variacions dels mercats. Els que vulguin jugar a inversors sense informació ho faran a la ruleta russa.
Ja comença a acabar el 2015 des del mateix moment en què ha començat. Em sento igual que fa una setmana i el meu ànim no canvia amb el calendari. Senzillament viu cada dia, perquè en aquests temps tan canviants fer plans a mig termini és senzillament acceptar que s’hauran de canviar. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
