PERIODISTA
Els ciutadans grecs no han volgut ser els responsables directes de la desaparició de l’Euro: enmig d’una formidable pressió internacional, han escollit un Parlament dirigit per Nova Democràcia, haurà de buscar aliança amb els socialistes per formar govern. L’esquerra ha estat reforçada i es veu castigada per la prima en escons que a Grècia obté el partit guanyador.
Primera reflexió: Alemanya i la Unió Europea estan contentes perquè ha guanyat el partit de la corrupció, dels comptes falsificats, el que va fer trampa a Europa. En política, el que passa, convé. Es produeix la paradoxa que els grecs han hagut de votar el partit de la corrupció i dels comptes falsificats, que és el primer responsable de la situació, perquè els salvi del mal que els va produir.
Com sempre, en la història, un resultat que produeix un respir pot acabar d’ofegar al pacient. Si Alemanya, la Unió Europea i els mercats no entenen que la decisió dels grecs ha estat condicionada per les amenaces que penjaven sobre ells, no arreglarem res. I el pendent cap a la destrucció dels països del sud continuarà.
Les decisions del G-20, de la Unió Europea i, sobretot, d’Àngela Merkel han de facilitar el creixement econòmic del sud d’Europa. Grècia, però també Portugal, Espanya i Itàlia necessiten polítiques que a la vegada els permetin pagar els seus deutes i créixer econòmicament. ¿És demanar massa? Grècia ha salvat l’euro però és només un miratge si no es canvien les polítiques que han organitzat aquest caos.
El projecte europeu està basat en la supervivència de l’Euro. Però en molt més. Per començar a pensar en estabilitzar econòmicament una moneda que no val igual, caldrà canviar les regles: si no es pot tenir sobirania sobre l’Euro per poder devaluar, no es poden demanar crèdits set vegades cars dins de la mateixa moneda. En uns països, els del nord, amb prou feines no es paga un 1% pels préstecs.
Al sud s’ha de pagar fins a set vegades més. En aquestes circumstàncies desiguals, la pervivència d’Europa és impossible. Atents a l’obertura avui dels mercats. Això no ha fet més que tornar a començar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
