Cada vegada que un usuari d’internet s’introdueix en una pàgina web, la visita queda reflectida en el fitxer d’una companyia. A poc a poc, el nou Gran Germà, encara que no conegui al que utilitza l’ordinador, coneix amb detall els seus gustos i els seus interessos. Sap, per exemple, si és aficionat als viatges, si li agraden o no els creuers, si compra bitllets d’avió en línies regulars o en línies low cost; si lloga un cotxe, quan arriba a la seva destinació, i en quina categoria d’hotels s’allotja. Al cap d’un any, el Gran Germà té una fitxa completíssima dels gustos de l’internauta, si visita o no portals pornogràfics, i, si és així, si li interessen les webs heterosexuals o homosexuals, i, dins d’aquestes últimes, si predominen les masculines o les femenines. En els fitxers s’inferix si és aficionat als automòbils, si compra o no compra per internet, i quin tipus de targeta de crèdit fa servir, a més del districte postal del món en el qual habita.
Investigadors d’Stanford i Berkeley han rastrejat els usos i abusos dels grans portals i han descobert de manera empírica el que ja sospitàvem: que l’espionatge i l’atac a la intimitat és una constant per dues raons: perquè hi ha un buit legal en la majoria dels països, i perquè aquestes dades es comercialitzen a companyies. No és casualitat que si s’interessa per la moda a internet, al cap d’una setmana rebi en el seu correu ordinari i en l’electrònic catàlegs procedents de la indústria de la moda.
Fins ara es creia que esborrant les trucades cookies del fitxer del nostre ordinador s’esborraven les petjades de les nostres recerques. Doncs no. Rigui’s del fitxer policial de les dictadures –i fins i tot del d’algunes democràcies– i sàpiga que el Gran Germà pot ser que no sàpiga a quina hora visita el lavabo, però és possible que conegui les malalties que li preocupen. Un atac salvatge al dret a la intimitat, que no sembla preocupar-li a ningú, ni tan sols als nostres hipersensibles laics de carnet.
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
