Contemplava ahir les primeres imatges fotogràfiques del nou Centre Pompidou de Metz. Cal dir que sobre el paper –o sobre la pantalla– l’exterior de la nova instal.lació museística, que avui obre les portes, fa patxoca. Quan m’assabento que ha costat més de 85 milions d’euros penso que, si no fos així, malament aniríem. Pel que fa als espais interiors, esperaré a poder-los descobrir directament per dir què en penso, perquè massa sovint en el moment de prendre la decisió de promoure i/o de projectar aquest tipus d’instal.lacions hom s’oblida, o deixa en un segon terme, la funció que han d’acomplir.
Sóc dels que pensen que, en qualsevol tipus de construcció, contingut i continent han d’anar estretament lligats. Sempre hi sol haver uns condicionants, com poden ser l’espai i l’entorn on s’han de situar, o el cost, que poden limitar a la pràctica el resultat final de l’actuació. Però allò essencial en primer lloc és saber per què es fa l’edifici, és a dir, per a què i per a qui ha de servir, quin és l’ús que se’n vol fer. Un cop definit això, l’arquitecte ha d’interpretar correctament el programa i ha d’aconseguir, a més, que els espais, les formes, assoleixin un grau d’interès propi que doni un valor afegit a l’obra.
El paper del promotor és essencial perquè ha
…
Historiador. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
