Llegia fa pocs dies un interessant article de Manuel Escudero i Ignacio Muro sobre el fet que l’economia digital i, per derivació, la informació digitalitzada han provocat uns canvis transcendentals. Per una banda, el capitalisme necessita cada vegada menys contingut de treball productiu i, en paral·lel, sorgeixen noves activitats socialment útils que ocupen cada vegada més persones. La fins ara lògica mercantil del capitalisme evoluciona afermant una nova noció de progrés social i d’avanç de la humanitat.
De fet, els dos experts expliquen les mutacions que ja han començat a produir-se i que creuen que esdevindran preponderants en el futur immediat, en temes tan cabdals com la divisió del treball i l’ocupació –i la desocupació– laboral. Així –tal com hem llegit en tantes obres del què semblava ciència ficció–, veuen que els robots passaran a convertir-se en objectes d’ús general en tot tipus d’activitats, reemplaçant efectius humans de qualificació mitjana, i que els avanços en intel·ligència artificial faran innecessaris molts perfils d’especialistes creatius. Aquestes transformacions portarien, també segons els referits experts, a desigualtats creixents entre capital/treball i accentuarien les diferències entre la renda del 20% de professionals altament qualificats i la del 80% de la resta de treballadors.
Si, d’una banda, diagnostiquen que la desigualtat i la desocupació creixents seran els senyals d’identitat d’un futur proper –en el qual el sistema no solament necessitarà cada cop menys volum de treball productiu, sinó que, a més, no serà capaç de retribuir el treball amb remuneracions suficients per garantir un nivell de vida digne–, també vaticinen una depressió conseqüent del mercat. Una solució per compensar les desigualtats entre assalariats i desocupats passaria per la ja famosa renda bàsica universal.
Hi haurà també uns canvis –que a hores d’ara ja s’han començat a notar– quan es retorni a noves maneres d’intercanviar, fora de l’esfera del mercat, amb unes interaccions que afavoriran els modes de distribució i de consum oberts, lliures i sense preu; dins de l’entorn digital, en trobem un exemple amb la Wikipedia, un projecte obert i col·laboratiu que ha construït l’enciclopèdia més vasta del món. Els experts apunten, però, que no sempre serà així. Les noves maneres col·laboratives es poden inserir en processos més complexos, en els quals la lògica mercantil acabi sent dominant; en aquest cas esmenten com a exemple el lideratge d’Android –el sistema operatiu de Google per a mòbil–, degut a la seva capacitat per créixer i adaptar-se a diferents requeriments dels fabricants a partir d’un nucli de codi obert i lliure, de preu zero al mercat. Per tant, prediuen acabaran convivint unes xarxes d’aplicacions que combinen contribucions universals i compartides, no mercantils, amb altres d’exclusives, regides per la lògica del cost i el benefici tradicional. Tot plegat i per resumir entre d’altres: auguren la transició des del sistema capitalista a un altre de nou, el postcapitalisme –en el qual el mercat i el capital coexistiran de manera creixent, i amb un sector de l’economia que no operarà amb la lògica del benefici, ni amb la lògica del mercat.
El temps ens dirà si aquestes prediccions s’acompleixen o si els humans amb la nostra intel·ligència –artificial o no- encara som capaços de capgirar els pronòstics.
