Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0353-2025, del 19 de setembre del 2025, del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), en relació amb la qualificació i determinació de la renda derivada de les plataformes de fondeig.
El consultant és resident fiscal al Principat d’Andorra i participa en diverses plataformes de fondeig que ofereixen entorns de ‘trading’ simulat a canvi del pagament d’una quota d’accés. Per accedir-hi, cal abonar una quota d’entrada, la qual dona dret a participar en un examen o procés d’avaluació, que determina si el participant és apte per operar en un compte de demostració gestionat per la plataforma. Aquestes plataformes no proporcionen capital real ni permeten gestionar capital de tercers, sinó que ofereixen entorns simulats que reprodueixen les condicions de mercat.
Un cop superada l’avaluació imposada per les plataformes, el consultant pot operar dins d’un compte de demostració amb paràmetres definits (nivells de risc, volum, tipus d’estratègia permesa, etc.). En funció del rendiment obtingut dins d’aquest entorn simulat, la plataforma pot pagar una remuneració dinerària real al consultant, com a contraprestació segons els termes contractuals.
Els contractes amb les diferents plataformes estableixen, expressament, que no existeix cap relació laboral entre la plataforma i el consultant. A hores d’ara, el consultant no està donat d’alta com a empresari individual, però es planteja aquesta possibilitat segons la interpretació que doni l’Administració.
Actualment, no ha percebut encara cap remuneració per aquestes activitats, tot i que preveu ingressos esporàdics. Així mateix, el consultant ha incorregut en despeses derivades del pagament de les quotes d’accés per poder operar, que considera indispensables per a dur a terme l’activitat. En aquest sentit, el consultat planteja al DFT quina és la qualificació de la renda a efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
El DTF estableix que, en referència a les qüestions exposades en la consulta tributària relacionades amb la qualificació de la renda derivada de les plataformes de fondeig, per determinar aquesta consideració esdevé essencial avaluar les característiques del contracte efectuat entre el consultant i les diferents empreses que exploten aquestes plataformes. Segons es desprèn de la informació proporcionada, el consultant efectua un treball personal aportant els seus coneixements en diferents operacions financeres, utilitzant els seus propis recursos, sense dependència de l’entitat i actuant amb autonomia; és a dir, presta un servei a canvi de rebre una retribució econòmica prèviament acordada.
Per altra banda, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’article 14.1, defineix la consideració de les rendes íntegres d’activitats econòmiques: «Es consideren rendes íntegres d’activitats econòmiques les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis».
D’acord amb les particularitats d’aquests contractes, la renda que percep el consultant derivada de l’activitat desenvolupada en aquestes plataformes reuneix les característiques pròpies dels rendiments procedents d’una activitat econòmica.
En referència a la qüestió, sobre la consideració de despesa deduïble en concepte de les quotes pagades pel consultant per accedir a aquestes plataformes, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 16.1, preveu com es determina el rendiment net procedent de l’activitat econòmica:
“Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques
- La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”
Per la seva banda, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 9.3, preveu el següent:
“Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació - En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei.”
- Atesos els preceptes esmentats i les dades aportades, les despeses que es mencionen a la consulta, que consisteixen en les quotes d’accés a les plataformes, estan correlacionades amb els ingressos de l’activitat econòmica del consultant; per tant, aquestes despeses seran deduïbles per determinar el rendiment net de l’activitat econòmica, sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental. Sobre aquest darrer requisit, les partides de despeses o quotes deduïbles s’han de demostrar mitjançant factura, sense perjudici dels requisits materials o formals addicionals que disposi la norma de cada tribut.
