Demà és el meu Sant i, evidentment, jo el celebraré. Hi ha gent que em diu que els Sants no cal celebrar-los, però jo soc de les que pensen que a la vida cal celebrar-ho tot, perquè si una cosa he après és que, tot i que una vida no val res, res val una vida, que estem aquí de pas, i de nosaltres depèn aprofitar aquesta oportunitat.
Això és perquè en la vida existeixen molts moments que mereixen ser celebrats, i no fa falta esperar un motiu especial per a fer-ho. Només necessitem tenir la iniciativa que ens omplirà de bon ànim, motivació i actitud positiva. Celebrar ens permet vincular-nos amb el gaudiment, i amb la complaença, i això fa créixer l’alegria, la felicitat i el benestar que mereixem com a individus
Afortunadament, cada vegada som més les persones a les quals ens agrada celebrar-ho tot, cada petit assoliment, cada data assenyalada, el tancament d’una etapa, i fins i tot, coses més senzilles, com acabar una setmana realment complicada o guanyar una partida de pàdel, i també perdre-la. Suposo que és una resposta a la nostra necessitat de connexió, de crear records dels moments més transcendentals associats a la cerca de la desitjada «felicitat» que va més enllà del moment present, ens agrada crear moments molt especials i memorables que tinguin més pes en la nostra balança que els moments negatius que malauradament també hem de viure. I el que és més important de les celebracions és compartir-ho amb els qui ens envolten, no es tracta del que celebrem, sinó de com ho fem. Ja que un bon àpat, la música que acompanya, una copa reforçada d’un brindis i riures, molts riures, contribueixen a transformar el moment en un record que guardarem per sempre.
Pensant ara en tot això, em ve al cap una amiga que celebra els seus dos aniversaris, el del dia del seu naixement, i el del dia que va sobreviure a un càncer complicat. Amb el primer, celebra que va néixer, en el segon, celebra estar viva. I tot i que pugui semblar el mateix, la segona celebració és més un agraïment a la vida per donar una nova oportunitat de gaudir-la, és una celebració de vida, una mica més profunda.
En qualsevol cas, estar vius és un gran motiu de celebració. La vida per si mateixa és una festa que mereix ser celebrada. I per aquesta raó, en la mesura que es pugui, cal deixar de banda el mal humor, la tristesa i els pensaments negatius. És necessari buscar alternatives als problemes que ens vagin sortint i, si s’escau, deixar-los passar per donar entrada als moments alegres. Cal compartir amb les persones que estimem, fills, pares, germans i amics, perquè són aquests instants els que donen valor a la nostra vida.
I no cal un gran suport econòmic per celebrar, es pot festejar amb petits gestos i en petit comitè, la qüestió és que l’esperit festiu sigui dins nostre, i això s’aconsegueix gaudint d’aquestes celebracions, gaudint de tot a la vida. I això és el que jo sempre intento, perquè a mi m’agrada pensar que soc una «disfrutona» de la vida.
Així que avui arribarem cap al final amb un consell, celebreu la vida! Perquè aquesta és l’única que tenim. I per celebrar cal que apreciïs cada instant que vius, agraint el senzill fet d’estar viu, i l’agraïment et farà veure que bella que és la vida. És important actuar, trobar el teu propòsit de vida per gaudir-lo i assaborir-lo amb tots els sentits. Gaudeix del que tens i no et centris en el que no tens, perquè el que tens és tot el que necessites per ser feliç. Assaboreix cada instant, sense deixar de ser tu mateix, i de fer les coses que t’agraden per ningú, ni tan sols per alguna persona a la qual estimes. Posa passió i amor a tot el que facis i gaudeix dels moments en solitari. Estima’t a tu mateix en primer lloc, i així podràs estimar els altres. Respecta’t i valora’t sense passar mai per sobre dels teus principis, per poder així respectar i valorar els altres. Arrisca’t, perquè, tal com diu la dita, en aquesta vida qui no arrisca no guanya res, i més i tot, qui no arrisca és qui més perd. I fent tot això, probablement no trobaràs la felicitat, però gairebé segur que la felicitat t’anirà acompanyant tot el camí.
I avui acabaren amb una frase d’un cantautor i poeta espanyol, i un dels músics espanyols més reconeguts de finals del segle XX i a començaments del segle XXI, Joaquin Sabina, que diu «La vida és tan curta i l’ofici de viure tan difícil, que quan un comença a aprendre’l, ja cal morir-se», que ens justifica perquè hem d’aprofitar el regal de la vida, i crear els moments que ens la fan més fàcil i feliç, com els de les celebracions..
