Arribades les coses a l’instant on ens trobem, al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no li queda més remei que esperar el mes vinent, quan l’Espanya oficial tanca les oficines, per veure si amb la calor tòrrida de la canícula es refreden totes les tempestes que l’afligeixen. No és pas la més minsa la de la sentència del Tribunal Constitucional, que l’obliga a fer noves cabrioles, en les quals ja és tot un expert, però ara ja no li queda res per inventar-se. Recuperar per mitjà de lleis i lleis orgàniques el que el Tribunal Constitucional ha retallat no deixa de ser un exercici de malabarisme polític, en la millor línia pedagògica per explicar-li al ciutadà que tota llei té la seva trampa. El cas és que l’empipament de CiU, que és de naturalesa essencial, perquè no reconeix l’autoritat del Tribunal Constitucional per modificar ni una coma de l’Estatut català, s’ha contagiat al president Montilla, que no ha après res de res en aquest mundial sobre la utilitat de la definició dels espais en un camp de futbol. Vol jugar en el terreny dels nacionalistes clàssics, ell que és un nacionalista esdevingut, i situa el PSC en fora de joc per a les eleccions catalanes, on tots els pronòstics coincideixen: l’obsessió identitària de l’elit del PSC li passarà factura. Les bases del seu partit són molt més socialdemòcrates que no pas nacionalistes, per descomptat.
El mes vinent, el president ha d’agafar oxigen, perquè després li vénen totes seguides: vaga general –que en vistes del que ha passat al metro de Madrid pot no ser tan lleugera com es pensava–, eleccions catalanes, pressupostos de l’Estat… La geometria variable parlamentària té els límits que li permeten les matemàtiques, que és de les poques ciències exactes. Aconseguir suports parlamentaris per a l’aprovació dels pressupostos sense el suport de CiU i PNB és molt complicat, especialment quan el petit pes de l’esquerra del PSOE només pot créixer en detriment del mateix partit.
Totes les cartes són a sobre de la taula, i l’única variable que podria donar un extra a l’atzar serien alguns besllums de recuperació econòmica: les dades de l’atur del mes passat poden ser un miratge, també a l’agost; en aquest cas, però, positiu. En definitiva, quan els espanyols es llancin a les carreteres per gaudir del segon cicle de les vacances, el president tindrà cinc minuts per refrescar-se amb una capbussada. Però poca cosa més.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
