Per iniciar la col·laboració entre el meu partit i aquest mitjà, que enceto amb aquest article, volia triar un tema que fos prou rellevant per a nosaltres i, ara que sembla que un nou text legislatiu ja està gairebé enllestit per part de Govern, m’he decidit a parlar d’una qüestió que pivota en l’ADN socialdemòcrata des de ja fa més de vint anys: l’avortament.
Per començar, vull referir el “sant tornem-hi” de la iniciativa legislativa. Cal explicar al Govern que no és una bona manera de plantejar la possibilitat d’una iniciativa parlamentària compartida, quan un altre Estat forà (per més que sigui el Vaticà) té accés a un projecte legislatiu que, en seu interna, la resta de forces de polítiques encara no hem vist. Si es vol treballar amb consens, cal que els textos siguin més plurals que l’estricta majoria parlamentària i, per assolir-ho, cal que se sotmetin a un mínim procés de negociació. Si no, és legítim que la referida majoria apliqui el corró democràtic, però no ens insultin la intel·ligència parlant d’un consens que no s’ha pretès mai.
En segon lloc, val la pena que aclarim que l’estricta despenalització de l’avortament, no ens ha de canviar res més que per acabar amb la criminalització filosòfica de les avortistes; o dit d’una altra manera, amb l’estigmatització de les dones que decideixen interrompre voluntàriament la gestació (IGV). És a dir, la despenalització és més una operació d’estètica política que un canvi que impacti realment en la població. Les gestants que volien interrompre el seu embaràs en un país on fos legal, ara ja, no estaven cometent un delicte a Andorra. Per altra banda, la situació del professional mèdic que assessorava una gestant que volia interrompre el seu embaràs, ja no es perseguia de facto des de fa molt temps (recordem l’activitat informativa del SIAD al respecte). Finalment, des d’un punt de vista tècnic, cal aclarir també que els ordenaments penals ja han d’estar exposats a una pràctica habitual de contracció, és a dir, que surtin de les lleis penals les conductes que ja no es considera que atenen contra la pau social, per deixar lloc a les noves formes de criminalitat anteriorment no previstes. Vist que no s’incoen procediments penals per delictes contra la vida humana prenatal des de fa més de trenta anys, perquè sembla clar que aquests delictes han de sortir del nostre Codi Penal.
Per tant, vist que la despenalització criminal de l’IGV que, pel que hem sentit, no es pretén en cap cas permetre al nostre país, el quid de la reforma legislativa (o, des del meu punt de vista, l’únic canvi de gran importància que ha d’aportar el text legislatiu anunciat) és la legalització a fora d’aquí. O altrament dit, si l’IVG esdevé o no un acte mèdic inclòs en la cartera de serveis de la CASS.
El síndic explicava en el seu discurs de Meritxell que la reforma que es pretén és “per avançar en la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs en determinades circumstàncies“. I és aquesta perífrasi assenyalada en negreta la que ens fa patir. En ple s. XXI seria ridícul legalitzar l’avortament fora d’Andorra només en els tres supòsits[1]. Concebre el seu copagament únicament per aquests tres supòsits o pels casos que les gestants no tinguin prou recursos per pagar-se’l, és continuar amb l’estigma a totes les dones del país, a les que se’ns continuaria enviant el missatge de què a Andorra continua sense respectar-se el nostre dret, reconegut com a humà per Nacions Unides, per decidir respecte a la nostra maternitat. Davant l’opacitat del Govern al respecte, veurem que passa…
_________________________
[1] Violació, risc per a la salut de la mare o del fetus.
