E n els últims dies he mantingut una interessant xerrada amb gent especialitzada en regulació internacional de capitals. Mentre anava prenent notes m’anava adonant de les implicacions raonables que el nou marc de CRS i FATCA poden tenir sobre el món de les divises.
Vegem. Per tots és sabut que després de la crisi financera del 2008 s’ha vingut desenvolupant al món una revisió de l’arquitectura financera global, amb els EUA prenent la davantera amb la seva ‘Foreign Account Tax Compliance Act’ (FATCA), que persegueix als ciutadans nord-americans amb diners opacs en terceres jurisdiccions; i la resta de països seguint la mateixa direcció, signant –ja són 101 els països signataris– la famosa ‘Common Reporting Stándard’ (CRS), que imposa la divulgació de les tinences i transaccions financeres que un resident d’un país signatari té o realitza a un altre país. En poques paraules, el CRS obliga les institucions financeres d’un país a reportar tota la informació relativa als beneficiaris de comptes (persones i empreses) que no són residents. I això a partir de l’any que ve. Aquest fet explica la tendència a nivell mundial d’amnisties proposades per molts governs als súbdits que mantenen diners no fiscalitzats en altres jurisdiccions.
Quines implicacions pot tenir tot plegat sobre els fluxos de capital i, per tant, sobre el mercat cambiari? Moltes. Les estimacions que avui manegem –de fonts internacionals– sobre els diners ‘off-shore’ en paradisos fiscals situen la xifra en els 20 bilions d’USD –gairebé el 30% del PIB mundial anual. L’esperança d’aquestes regulacions és que es repatriïn aquests 20 bilions als seus països d’origen. La meva sorpresa arriba en veure que, per exemple, a Indonèsia i a l’Índia, que ofereixen sengles esquemes d’amnistia, hem vist declaracions de capitals opacs que ascendeixen entre tots dos països a 291.000 milions de dòlars –280.000 a Indonèsia i 11.000 a Índia–, però que el 90% d’aquests capitals aflorats no han estat repatriats, és a dir, eren diners opacs ‘on-shore’. Em diuen que el capital expatriat pendent d’aflorar en aquests dos països és d’1 bilió –per tant, quedaria encara el 97% per aflorar. L’assumpte interessant radica que molts d’aquests països utilitzen centres com Singapur o Maurici com a plataformes per mantenir aquests diners, i aquests països s’han inscrit recentment al CRS, la qual cosa significa que en breu informaran a Jakarta i Nova Delhi sobre els comptes d’aquests clients. La reflexió és simple. A aquestes alçades de la pel·lícula, és molt previsible que gran part d’aquests diners es moguin d’una jurisdicció a una altra no coberta pel CRS. Quina? Bé, vostès han de saber tres coses:
1. Encara que l’obligat compliment de les directrius de FATCA es basa en acords bilaterals, es dóna la irònica circumstància que els EUA no corresponen amb la reciprocitat quant a la informació financera de ciutadans estrangers amb capitals dins dels EUA. Si bé és cert que les autoritats nord-americanes han anunciat que eventualment pretenen aplicar canvis legislatius que permetin la reciprocitat en l’intercanvi d’informació, això no deixa de ser avui una hipòtesi. Això converteix als EUA en un refugi a curt termini per a aquests capitals (segons fonts).
2. D’altra banda, el complex codi fiscal dels EUA ofereix un ampli marge per minimitzar les obligacions fiscals –preguntin-li al sr. Trump-, la qual cosa fa que un s’inclini per aquest país com a possible destinació d’aquests capitals.
3. I, finalment, els que saben de política nord-americana em comenten que es ve donant, des de fa ja algun temps, un procés de «nativització» al Congrés dels EUA, la qual cosa certament allunya la possibilitat d’un acord multilateral per a un marc que harmonitzi els codis fiscals; sobretot si és, com així sembla, en detriment de les institucions financeres nord-americanes.
Aquestes tres reflexions em fan pensar que l’impuls del CRS (des d’Europa) probablement forci un flux de capitals des dels diferents centres financers ‘off-shore’ cap als EUA –demanda consistent de dòlars, per tant–, encara que això suposi una seriosa amenaça per a les expectatives dels primers. Així doncs, alguns d’ells –els que no s’hagin preparat– moriran, i ho faran mentre contemplen extasiats com els déus de l’Olimp afavoreixen al bitllet verd, tot dient: «Ave dòlar”.
Menu
Menu
