Arriba Sant Valentí i encara que em trobo fatal ja fa una setmana, suposo que serà la grip, no perdo l’esperança de poder millorar per tal de fer una petita escapada que, a més, ja tinc reservada.
En primer lloc, vull anar al Museu del Prado a veure les exposicions temporals que té actualment i que per a mi són força importants: ‘El taller de Rubens’; ‘Donar-se la mà. Escultura i color al Segle d’Or’; ‘Goya repertori de referències impreses’; ‘El nu clàssic a l’escultura del segle XIX, Juraments de paper’; ‘El pacte ciutadà als dibuixos de José de Madrazo’, i ‘L’Ecce Homo, el Caravaggio perdut’.
En acabar volem anar cap a Segòvia, ja que tenim reservada una festa de Sant Valentí en un hotel amb sopar, sorteigs, ball i barra lliure.
El plat estrella de la vetllada, com és habitual a Segòvia, serà el seu garrí rostit de Segòvia acompanyat d’uns entrants i unes postres de Sant Valentí.
Però… ara us demanareu: quines serien les característiques d’un bon garrí segovià?
L’animal ha de ser de raça blanca sense distinció de sexe i ha de tenir un pes en viu abans del sacrifici entre 5,2 i 7,3 kg. Els garrins únicament seran alimentats amb llet materna i l’edat de sacrifici màxima serà de tres setmanes.
Quant a la manera de rostir-se, s’haurà de fer en peces senceres o en mitjans. L’animal ha d’estar marcat amb un segell a foc des de la capçalera del llom fins a la cua i tenir una pell fina, cruixent per tot arreu i d’aspecte daurat, sent aquest color molt uniforme.
L’aroma serà característica i deguda principalment a l’aportació de les aromes provinents de la pròpia carn de l’animal i els únics ingredients permesos per al seu rostit són l’aigua i la sal. Durant el seu rostit haurà d’eliminar la capa natural de greix i quedar sucós, tendre i saborós. Mai no es permet l’escalfament.
Diumenge al matí visitarem el cementiri Jueu de Segòvia que es troba sortint de l’antic barri del Call que es troba dins del recinte emmurallat per la porta de Sant Andreu i està separat del nucli urbà per l’antic llit del riu Clamores. Allà és possible fer un recorregut per visitar exemples dels dos tipus de sepultures que el conformen: grans càmeres sepulcrals excavades a la roca, amb corredor d’accés, i sepulcres antropomorfs igualment llaurats a la roca calcària dels vessants de la vall.
S’ha estimat que aquest cementiri va tenir una extensió aproximada d’unes cinc hectàrees, de les quals només s’han analitzat arqueològicament una mica menys de tres-cents metres quadrats.
Avui dia aquest cementiri és una zona d’accés lliure que es pot visitar per compte propi. Sent un dels millors miradors de la ciutat amb vistes al barri del Call; a l’antic escorxador jueu d’animals, avui Museu de Segòvia; a la Catedral i l’Alcàsser.
