En qualsevol crisi com la que estem vivint no és sempre evident tenir en compte tots els col·lectius, entre ells els infants. L’emergència sanitària de la Covid-19 no està afectant directament als infants i adolescents, ja que el percentatge de menors que contreu la malaltia són molt baixos (anecdòtics fins i tot) però en canvi, les conseqüències sí que els afecten i molt.
Els infants (menors de 18 anys) han hagut de quedar-se a casa sense sortir per res, ja que molts d’ells eren i són asimptomàtics, i la por social a la malaltia feia que si acompanyaven a llençar les escombraries als pares se’ls mirés malament. S’han quedat sense escola i han hagut de fer un esforç, juntament amb pares i professors, per continuar les classes des de casa. Moltes famílies veuen minvats els seus ingressos a causa del confinament provocat pel coronavirus tot i que esperem que les mesures econòmiques preses garanteixin als treballadors uns ingressos mínims i que els seus fills i filles se’n beneficiïn. Tot això, pot provocar-los angoixes, pors, frustracions que malgrat ser normals en aquesta situació, puguin alterar el seu comportament.
Per tant, cal extremar les mesures de protecció a la infància en moments com els actuals. I el que és més important i sovint ens n’oblidem, és que els infants i joves són agents de canvi positius i els hem de tenir en compte i treballar amb ells per a curt i llarg termini construir un futur millor.
