El model estrella del Govern era l’obertura econòmica. Un model que ha generat una crisi immobiliària i unes escletxes socials tan importants que el propi Govern ha hagut de fer un pas enrere. El nou gran projecte del Govern és la Llei Òmnibus. Dit d’una altra manera: el Govern no te un model de país que funcioni per a la ciutadania.
Davant de la manca d’un model propi que funcioni, Govern ha optat per una franquícia: una Andorra franquiciada a remolc de la Unió Europea. Permeti’ns el símil: quan el propietari d’un local no té projecte, s’associa a una franquícia que li aporta marca i li estableix les normes a seguir. Al Govern li passa el mateix. No té un projecte de país que funcioni i opta per associar-se a la ‘marca’ Unió Europea i que sigui Brussel·les qui marqui les normes a seguir.
En el cas d’una empresa que s’associa a una franquícia, la decisió de signar el contracte de franquícia la pren l’accionariat i el director executiu es limita a executar. En el cas d’Andorra, Govern és l’executiu i el Poble andorrà és el sobirà, ‘l’accionariat’. Per això és evident que el Poble ha de decidir si vol un model de país propi o un model de país franquiciat, i ho ha de decidir via un referèndum vinculant amb una pregunta clara i un text d’acord clar.
La primera qüestió a plantejar és: el Govern ha presentat al Poble sobirà el text a signar amb la Unió Europea? La resposta és que no. El text en anglès de més de 4.000 pàgines que va publicar la Comissió Europea no es titula ‘Acord d’associació UE-Andorra’. El títol d’aquell text és: ‘…sobre l’aplicació provisional de l’Acord d’associació entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra’.
Aquest títol resulta de les disposicions de l’article 218.5 del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) segons el qual, mentre un acord amb un tercer país no compleixi tots els requisits per entrar en vigor, es pot acordar que s’apliqui provisionalment a l’espera de l’aprovació final.
I aquí és on estem avui en dia. Govern sols ha aconseguit que la UE consideri una aplicació provisional. I avui en dia el Poble sobirà sols podria votar SÍ o votar NO a un text sobre una aplicació provisional.
La segona qüestió a plantejar és: què falta perquè l’Acord d’associació deixés de tenir una aplicació provisional i passés a estar en vigor? La resposta és que l’Acord hauria de complir les condicions de ratificació. Unes condicions de ratificació que són molt diferents segons l’àmbit de l’Acord. Tot depèn de qui ostenta el poder, les competències, per decidir sobre els temes de l’Acord. Els 27 Estats membres mantenen el poder — les competències — sobre la majoria dels àmbits, mentre que la Unió Europea sols té plens poders sobre la unió duanera, competència, política monetària euro, política comercial comuna, política comuna de pesca (Art 3 del TFUE). La resta dels àmbits són de competència compartida (art 4 TFUE) o suportada (art6 TFUE) entre la UE i els 27 Estats membres. Si un Acord és únicament relatiu a competències exclusives de la UE, sols es requereix la ratificació de la UE. Si un Acord és relatiu a alguna competència compartida o suportada amb els 27 Estats membres, aleshores requereix un complex procés de ratificació que implica l’acord unànime de tots i cadascun dels 27 parlaments nacionals, més els parlaments regionals i landers dels Estats membres i del Parlament Europeu. En aquest cas estaríem davant d’un acord anomenat mixt, el qual requereix la ratificació de la UE i dels seus 27 Estats membres.
La tercera qüestió a plantejar és: l’Acord d’associació UE-Andorra queda sotmès a una ratificació corresponent a un acord mixt (UE+27 Estats membres) o sols ha de ser ratificat per la UE? La resposta està en el primer punt del text que va publicar — en anglès —la Comissió Europea, en el qual podem llegir: «… A més de preveure la participació d’Andorra en el mercat interior, l’Acord inclou un marc per a una possible cooperació en àmbits polítics aliens a les quatre llibertats com ara la recerca i el desenvolupament, l’educació, la política social, el medi ambient, la protecció del consumidor, la cultura i la cooperació regional».
Per tant, la Comissió Europea deixa clar, negre sobre blanc, que l’Acord va més enllà de la participació en el mercat interior i que inclou un seguit d’àmbits que són competència compartida o suportada entre la UE i els 27 Estats membres. Seguint les disposicions dels articles 2 a 6 del TFUE, queda clar que l’Acord d’associació seria un acord mixt que requereix la ratificació del parlament de la UE, de cada parlament dels 27 Estats membres, dels regionals de Bèlgica, dels Landers d’Alemanya i d’Àustria, del nostre Consell General i del Parlament de San Marino.
Una primera conclusió és que el Govern ha posat al Poble sobirà en una situació en fals. En aquests moments el Poble sobirà no pot votar en un referèndum sobre l’Acord d’associació per un motiu molt senzill: la Comissió Europea sols ha publicat el text corresponent al d’una aplicació provisional. L’Acord queda a l’aire pendent de si supera C o no — el complex procés de ratificació que té davant i de com queda després d’aquest procés. Davant d’aquesta situació en fals, hem de recordar allò que han dit els nostres polítics:
1- El cap de Govern va prometre al Poble sobirà que la ratificació per part d’Andorra quedaria sotmesa al resultat d’un referèndum vinculant.
2- Ni la Constitució andorrana ni la Llei qualificada de referèndum contemplen la figura del referèndum vinculant. Sols contemplen la figura del referèndum consultiu. Membres del Govern han manifestat que organitzarien un referèndum consultiu, però amb efectes polítics vinculants, un procés que queda fora del marc legal i que encara ho deixa tot més en fals.
3- Membres del Pacte d’Estat, especialment el Sr. Bartumeu, reconeixen que l’Acord és mixt, fet que implica que l’Acord sols podria entrar en vigor d’aquí uns 10 o 15 anys, amb fortes possibilitats que quedi bloquejat per països que ja han expressat la seva oposició, com seria el cas d’Itàlia.
4- Membres del Pacte d’Estat com el Sr. Bartumeu i altres representants electes volen que el referèndum es faci al més aviat possible. Però no diuen quina seria la pregunta del referèndum, que sols podria ser: Està d’acord en fer una aplicació provisional de l’Acord d’associació i, en cas que els 27 Estats membres ratifiquin, aleshores que Andorra ratifiqui sigui quin sigui el text definitiu? És a dir, un referèndum en fals.
5- Però tot es complica encara més atès que el cap de Govern s’ha compromès públicament — com va recollir la premsa d’Andorra del 19 de setembre del 2024 — que no faria una aplicació provisional de l’Acord.
Una segona conclusió és que si es confirma l’evidència que l’Acord és un acord mixt, l’Acord d’associació és en fals, seria acordar en fals una franquícia de país.
Davant d’aquest escenari esdevé essencial que tots els partits polítics confirmin davant del Poble sobirà si la seva aposta és la d’una associació franquiciada en fals o si tenen un projecte de país sobirà sense anar de remolc de la franquícia de la marca UE i de la seva normativa.
