Entre les moltes imatges rebudes de la celebració del 65è aniversari de la fi de la 2a Guerra Mundial, voldria comentarne dues: la desfilada conjunta dels vencedors del nazisme a la Plaça Roja de Moscou i la commemoració de l’alliberament dels presoners dels camps de concentració alemanys, concretat a Mauthausen.
De la primera, tot i que no m’agraden pas gaire les parafernàlies militars, que serveixen per mostrar els arsenals de guerra, he de dir que la interpretació conjunta de l’Oda a l’alegria de Beethoven, em va posar la pell de gallina: 65 anys després de la derrota militar de Hitler, encara vivim en un món que està ple de guerres localitzades, en què les grans potències que prediquen la pau, hi participen.
Són fruit de l’egoisme i la intolerància, la pressió del fort sobre el feble, com era el feixisme que es va derrotar l’any 1945. Sembla que no hem après la lliçó i fa por la possibilitat d’un nou enfrontament internacional. La trobada a la Plaça Roja dels russos amb americans, britànics, francesos, polonesos, i amb la presència de diversos líders mundials com ara Angela Merkel i del xinès Hu Jintao és una notícia molt important des del punt de vista de l’equilibri internacional, impensable al final de la guerra freda, ja que inicia un nou cicle de cooperació entre les principals potències mundials.
L’homenatge de Mauthausen va ser presidit per la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, la qual va dir: “Les víctimes espanyoles ja no seran víctimes de l’oblit”. En aquest acte també l’acompanyava el conseller Joan Saura, qui a traves del Memorial Democràtic ha fet possible uns coneixements més concret sobre els catalans que van patir la brutalitat dels caps d’extermini nazi; alhora, va reivindicar la necessitat de recuperar la memòria històrica tant per retre homenatge als que ho va patir (en el nostre cas els exiliats republicans) com perquè mai més hi tornem.
A Europa el fet de la immigració és una realitat inqüestionable i hi ha moltes actituds que ens poden portar al racisme feixista que va fer possible el dolor de tanta gent. Entre les 150 persones convocades per l’Amical de Mauthausen i altres camps hi havia dos supervivents catalans, que eren Edmon Gimeno i Josep Alcubierre, que van parlar de fets “incomprensibles”, fruit “del mal absolut”.
Historiadora. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
