Al Govern sols li quedaria un camí per aplicar l’Acord d’associació a Andorra: l’aplicació per la via indirecta, sense respectar la sobirania de la ciutadania andorrana.
Analitzem la realitat:
1-Cada dia esdevindria més evident que si es fes un referèndum sobre l’Acord d’associació, el resultat seria NO per majoria aclaparadora. Especialment, si s’organitza una plataforma aglutinadora de totes les persones que no volen aquest Acord d’associació. Una plataforma que lideraria les passes perquè el referèndum fos democràtic i complís les directrius de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Una plataforma que estaria present a les meses electorals i que exigiria transparència i control real sobre el procés de vot judicial.
2- Hem assolit la meitat de la legislatura, sols queden dos anys per a les properes eleccions generals i continuem sense data per al referèndum. L’actual majoria sap perfectament que no poden anar a les properes eleccions generals sense tancar l’expedient de l’Acord d’associació. Si anéssim a eleccions sense haver tancat el procés de l’Acord d’associació, les eleccions esdevindrien plebiscitàries i el programa electoral quedaria -de fet- reduït a dir SÍ o dir NO a l’Acord d’associació. Les candidatures del SÍ a l’Acord d’associació tindrien totes les probabilitats de perdre les eleccions.
3- Cal afegir que la situació actual no és sostenible fins al 2027. Govern necessita que aquest 2025 es tanqui l’expedient de l’Acord d’associació. No pot aguantar més. Les tensions pel cas BPA/independentisme; les tensions per un model econòmic basat en el creixement de la població; les tensions pel cost de la vida i especialment de l’habitatge i dels locals comercials i els industrials; les incerteses i amenaces per l’Acord d’associació, i les tensions internacionals que afecten els països del nostre entorn fan cada dia més difícil que l’actual Govern aguanti fins al 2027. Simplement perquè el Govern no té solucions i els problemes van creixent fins a nivells insostenibles per a la població.
4- San Marino ha deixat molt clar que vol aplicar l’Acord d’associació abans que acabi aquest 2025. San Marino ha explicat que la revisió jurídica del text està bloquejada per la mala redacció de l’article 88 sobre supervisió bancària. Però la Comissió Europea (CE) no es pot permetre que l’Acord quedi bloquejat per una mala redacció del seu equip negociador i trobaran una solució política amb un redactat consensuat de l’article 88. San Marino ha dit que, tan bon punt es desbloquegi la revisió jurídica, ratificarà el text immediatament i activarà l’aplicació provisional de l’Acord per la via de l’article 112.2 del text de l’Acord d’associació. I aquí estaria l’única via que li quedaria al nostre Govern per què l’Acord d’associació s’apliqués a Andorra: apujar-se al carro de San Marino. Anem a pams:
- L’article 112.2 estableix clarament que si una de les tres parts de l’Acord d’associació – CE, Andorra o San Marino- ratifica el text, aleshores s’activa l’aplicació provisional de l’Acord per a les tres parts, llevat que una de les parts comuniqui oficialment a la CE que no vol que es faci aquesta aplicació provisional. Si una part diposita la ratificació i les altres dues parts no diuen res, l’aplicació provisional esdevé automàticament efectiva per a les tres parts. Per tant, si San Marino ratifica i Andorra no diu res, l’Acord d’associació s’aplica provisionalment tant a Andorra com San Marino.
- El passat dimarts 15, a la sessió de control del Consell General, se li va preguntar repetidament al cap de Govern quina era la seva posició sobre l’aplicació provisional de l’Acord i sobre si el Govern es comprometia que, en el cas que San Marino ratifiqués, Andorra comunicaria a la CE la seva oposició a l’aplicació provisional de l’Acord. Però no hi va haver forma que el cap donés una resposta concreta a la pregunta. Les seves respostes van repetir l’argument que Andorra no demanaria l’aplicació provisional sense abans fer un referèndum en el qual guanyés el SÍ. Però aquesta no era la pregunta. Ningú dubta que Andorra no prendrà la iniciativa d’activar l’aplicació provisional, de ser activa en aquesta iniciativa. La pregunta que havia de contestar el cap de Govern era: què faria el Govern si l’aplicació provisional li vingués donada sense que Andorra fes res, a causa del fet que San Marino ratifiqués? Un escenari que està obert, que és possible, en virtut de l’article 112.2 que contempla l’aplicació provisional per a Andorra si San Marino ratifiqués l’Acord. No hi va haver manera que el cap es comprometés que, si San Marino ratifiqués i s’activés l’aplicació provisional per a les tres parts, aleshores Andorra comunicaria a la CE la seva oposició a l’aplicació provisional.
Aquest comportament del cap de Govern durant la sessió de control del dimarts 15 deixaria clar que el Govern no voldria tancar l’únic camí que li quedaria obert per aconseguir l’aplicació de l’Acord d’associació: apujar-se al carro de San Marino, el camí de l’aplicació provisional indirecta. Entenem que el Govern té l’obligació d’aclarir aquest punt a la ciutadania andorrana i per aquest motiu preguntem públicament al Govern:
En el cas que San Marino ratifiqués l’Acord – i s’activés l’aplicació provisional per a Andorra, San Marino i la CE en virtut de les disposicions de l’article 112.2- , es compromet Govern que Andorra comunicaria a la CE la seva oposició a l’aplicació provisional de l’Acord? SÍ o NO?
Una pregunta molt difícil per a Govern atès que:
- Si el Govern es comprometés públicament que Andorra comunicaria la seva oposició a l’aplicació provisional de l’Acord si San Marino ratifiqués -i s’activés l’aplicació provisional per a la CE, San Marino i Andorra segons l’article 112.2-, aleshores el resultat seria que al Govern no li quedaria cap camí viable per aplicar l’Acord.
- Si el Govern no respon o no es compromet, quedaria clar que el Govern deixaria oberta la via de l’aplicació provisional indirecta, la via de pujar-se’n al carro de San Marino si ratifiqués i s’apliqués el 112.2. Podríem dir que el Govern hauria decidit deixar en mans de San Marino el pas més important d’Andorra dels darrers anys. Perquè, per aquesta via, la decisió de l’Acord no la prendria el poble sobirà, la prendria San Marino. En aquest escenari, la situació política esdevindria insostenible i el cap de Govern hauria de convocar eleccions. Però les convocaria un cop l’Acord estigués aplicat de manera provisional. Un cop el Govern hagués pujat al carro de San Marino.
Esdevé evident que la centralitat política ha de tornar urgentment al Consell General que ha d’exercir amb el màxim rigor la seva responsabilitat constitucional de control -i, si cal, censura- al Govern per evitar que l’Executiu faci una aplicació provisional indirecta de l’acord per la via de l’article 112.2. El Consell General no pot permetre que per la via de l’articulat de l’Acord, la sobirania per decidir aquest punt cabdal passi a estar, indirectament, en mans de San Marino en lloc d’estar on la Constitució diu que ha d’estar: en mans del poble andorrà sobirà.
